Lletra petita
Anar de vacances
“Amb els anys hem desenvolupat una coordinació excepcional que ens ha permès moure’ns per l’estranger amb certa habilitat i desimboltura
A casa marxem uns dies de viatge. Una sortida programada a un any vista, perquè som tan meticulosos que fa esgarrifar, però que finalment hem hagut d’adaptar a unes circumstàncies imprevistes i d’última hora. Malgrat tot, agafarem l’avió i anirem fins al cor d’Europa encuriosits per comprovar si la publicitat que ens han fet de la destinació s’adiu amb la realitat i, per què no admetre-ho?, per posar a prova la nostra capacitat de fer-nos entendre en una llengua estrangera que ens obligarà sense cap mena de dubte a utilitzar el traductor del mòbil o, segons la predisposició de l’autòcton, a fer servir els gestos universalment coneguts. No pateixin pas, perquè ens en sortirem sense gaires problemes. Amb els anys hem desenvolupat una coordinació excepcional que ens ha permès moure’ns per l’estranger amb certa habilitat i desimboltura. Tan sols cal aplicar aquella dita tan nostra: quan vagis a l’estranger, fes el que vegis fer! La preparació de les maletes m’ha fet recordar com ha canviat el concepte de viatjar des que era una nena. A casa, només vam marxar lluny de vacances dos cops: a Sant Sebastià i a Mallorca. El primer trajecte el vam fer en autocar i el segon, en avió, després de convèncer el pare de la seguretat de l’aparell. Cosa que no va ser gens fàcil. Parlant de maletes. La mare hi tenia traça, malgrat la poca pràctica, perquè hi encabia de tot encara que la meitat d’estris no es fessin servir. Aplicava la màxima del “per si de cas”, cosina germana del “segur que ens farà servei”. A Sant Sebastià, per exemple, com que hi vam anar a l’hivern i va sentir que hi feia molt fred, es va entestar a comprar bates embuatades per a cada membre de la família. Una peça que, d’altra banda, a casa mai de la vida havíem fet servir. Quan un cop arribats a l’hotel va comprovar que hi havia calefacció central, recordo que es va ofendre moltíssim, però aviat se li va passar perquè la primera nit, i la resta, tots quatre ens vam haver de vestir amb les bates que feien olor de nou. Abans, però, vam tancar el termòstat de les habitacions.
