De reüll
Odi
Jackson, el 1835; Lincoln, el 1861; Roosevelt, el 1912, i Ford, el 1975. Aquests són els quatre presidents nord-americans que, conjuntament ara amb Donald Trump, han patit més de dos intents d’assassinat al llarg de les seves carreres polítiques ja fos com a candidat o president electe. Aquestes figures il·lustren, doncs, com els atemptats contra els principals líders polítics no són infreqüents en la història política dels EUA, especialment en moments de gran tensió política, malgrat la sorpresa i l’estupor amb què rebem aquest segon atemptat en pocs dies contra Trump. Ara, però, ens trobem en el segle XXI i en un context tecnològic que facilita i garanteix la seguretat dels líders, per la qual cosa aquest nou atemptat amb arma de foc contra Trump al seu camp de golf de Palm Beach torna a posar el focus sobre la polarització extrema als Estats Units, i la facilitat amb què l’incident permet a Trump alimentar la narrativa de victimisme i odi que ha teixit al llarg dels anys. Just poc abans ell mateix havia piulat un “Odio Taylor Swift” i llançava dubtes sobre el vot a distància per correu. Aquest cicle de violència i retòrica no només pertorba el sistema democràtic americà, sinó que recorda els perills d’una societat on l’odi es converteix en una eina política i radicalitza ments pertorbades.