Opinió

Mirades

La marededeu de la Barrufa

Carme Renedo fa el pregó de Montjuïc, el barri on ha viscut 35 anys, i anuncia una peculiar marededeu trobada

El segon cap de setmana de setembre el barri de Montjuïc, a Girona, va celebrar la seva festa major. I per fer el pregó va ser escollida la Il·lustre Senyora Carme Renedo, que ho és, i molt, d’Il·lustre, i no només perquè ara sigui diputada al Parlament, sinó bàsicament per la seva feina de tants anys i en tantes lluites. Ha fet el pregó ara, quan, per motius logístics, fa quatre mesos que no viu al barri al qual va arribar fa 35 anys i que se sent seu. Reivindicativa com és, va recordar que si ha canviat de casa és per la manca de voreres accessibles i de seguretat que hi ha en els desplaçaments a peu al barri. Però també es va deixar dur pels records, seus i de la seva família. Així, va rememorar l’hort de secà que el seu avi tenia a Montjuïc, quan tot era pelat. I va voler recordar la seva mare, mestra de l’escola, a començament dels anys seixanta, asseguda en una cadireta al pati envoltada de pàrvuls. Carme Renedo va recordar també les barraques del castell, recorrent altra vegada als records materns i a la presa de consciència social que van significar aquelles visites per a la seva mare.

Va ser a final dels vuitanta que van decidir instal·lar-s’hi, i va reviure també el pànic de pujar en cotxe per aquella carretera plena de giravolts i costeruda que li va semblar que mai controlaria. I els dinars populars al castell, els sopars de veïns a la pista, quan Montjuïc era el rentacotxes i la gasolinera, i poc després, el súper i la carnisseria. La pregonera ha viscut els canvis d’aquella muntanya que va ser cementiri de jueus i que es coneixia com la muntanya de la Barrufa. Allà la pregonera ha estat activista, a l’escola i en l’associació de veïns, en la comissió de festes i en tantes altres coses.

L’any passat el pregoner va ser en Ramon Grau. I una de les coses que va dir va ser que potser al barri li convindria un patró o una patrona, alguna llegenda i alguna imatgeria festiva. I que per proximitat amb la festa major, creia que hauria de ser una marededeu trobada. Per això a la part final del pregó d’aquest any de la Carme Renedo, algú que no estava al cas es va esverar quan va sentir que explicava que feia poc uns operaris de l’Ajuntament que talaven un arbre prop de casa seva, a la Pujada de la Barrufa, van veure com l’arbre s’esqueixava longitudinalment i al mig del tronc partit hi van trobar la marededeu de la Barrufa. O sigui que el barri de Montjuïc, un barri promogut fa 50 anys pel seu creador, Fernando Vilallonga, amb un “Suba de nivel”, ja té imatgeria i fins i tot uns goigs que, diuen, van ser trobats a les mans de la imatge.

Carai, quin pregó amb notícia i tot. La figura, que la Carme diu que sembla del segle XII i va signada per Iosefus Aymerichi, és una obra de Pep Aymerich, de Sarrià de Ter. Es preguntava la pregonera “Com lliga una talla de roure del segle XII d’un artista sarrianenc amb un goig anònim del segle XVIII entaforat en una vella alzina? No ho sabem i potser no ho sabrem mai. Acceptem el regal i escolteu el goig!” I així va acabar el pregó de Carme Renedo, veïna de tants anys del barri: “Déu vol guard, marededeu / de Montjuïc sou patrona / de la Barrufa, madona, / vos regneu a tot arreu.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.