Catalans i dòcils

Salvador Illa diu que vol anar a voltar les Espanyes per escoltar i explicar-se. Com que, d’escoltar, no escoltarà gaire res més que tot allò que els catalans hem sentit dir tota la vida sobre nosaltres i sobre Catalunya als mitjans de comunicació, a les cambres autonòmiques i a les Corts espanyoles, haurem de pensar que el que vol anar a fer, de veritat, és explicar-se. I què deu voler explicar l’actual president de la Generalitat i exministre socialista als espanyols? Doncs que ningú no ha de témer res dels catalans independentistes, ara disgregats i barallats. Ni tampoc de l’actual govern de la Generalitat que ell presideix, que ha reprès l’acte de vassallatge al rei després de nou anys de distanciament, que celebra la Diada Nacional de Catalunya a Madrid acompanyat d’una vicepresidenta del govern espanyol i que reivindica un nou sistema de finançament que sembli més federal, perquè Catalunya i la resta d’autonomies sense concert econòmic puguin prendre el “cafè per a tots” amb una tassa més gran. Però ni els barons del PP, que no volen altra cosa que desgastar Pedro Sánchez, ni els barons del PSOE, que no aspiren a res més que Sánchez no els desgasti a ells, riuran les gràcies a Salvador Illa, si és que en té. Com a molt, a força d’imitar el Jaume Canivell de La escopeta nacional i de raspallar la caspa de moltes espatlles, li concediran el màxim reconeixement que un català pot esperar dels espanyols que, com vostès deuen saber si mai han tingut ocasió de ser distingits amb aquesta qualificació que ells consideren un elogi, és que no els sembli català. Perquè la condició per agradar a Espanya és que no semblem allò que som, que no ens mirem el món des de Catalunya sinó des de Madrid, que pensem a fer una Espanya millor, que no demanem sinó que donem, que no aixequem el cap sinó que l’ajupim, que no desafiem sinó que acatem.