Quan la Harris va trobar en Walz

De tota la vida que el tàndem presidencial als Estats Units, president i vicepresident, l’han constituït un parell de senyors blancs. Com que seria impensable que els demòcrates presentessin dues senyores o dues persones racialitzades, la candidata Harris s’ha hagut de buscar un acompanyant a l’ús i ha trobat Walz. Sembla que tampoc és dels habituals: ha estat professor d’institut, va anar a una universitat estatal, és de poble i de família treballadora. Com la majoria dels votants, m’imagino.

Kamala Harris representa una història de superació gairebé de novel·la. La seva mare va marxar de l’Índia de joveneta cap a Amèrica i ara ella podria ser la primera dona a asseure’s al Despatx Oval, des d’on governaria tot el país i part del planeta. Donald Trump i els senyors importants que l’aplaudeixen, com Elon Musk, han intentat desdenyar Kamala. Per cert, Trump ha anunciat que confiarà la comissió d’eficiència de la funció pública al propietari de Twitter: us els imagineu governant junts? Sense conèixer-ne els detalls, la vostra intuïció no us diu “ai, ai, ai”? Ho han intentat, però és difícil menystenir una dona que ha estat fiscal i vicepresidenta i que, molt probablement, està més capacitada que Trump. No només ha demostrat capacitat de debatre i de gestionar, sinó també d’il·lusionar, que no és poca cosa en una campanya electoral. Els demòcrates han fet pinya al seu voltant, parlant d’esperança i d’oportunitats per a tothom, orgullosos de tenir en els seus mítings persones com els Obama, els Clinton, Nancy Pelosi i Oprah Winfrey. I el suport de republicans com Dick Cheney, a qui fa terror que una personalitat com Trump recuperi el poder, i també d’es-trelles com Taylor Swift, capaç d’arrossegar milions de joves.

Harris fa un discurs intel·ligent amb un somriure franc. Mentre que Trump s’ha convertit en una figura egocèntrica i maleducada, que parla amb el morro com de criatura que fa una rebequeria i que en diu de l’alçada d’un campanar sobre els immigrants. Se li nota que contra Biden vivia molt millor.

En el debat polític nord-americà, els temes de fons semblen força allunyats dels nostres, tot i que hi ha una qüestió que crec que haurem de seguir amb interès i que pot ser traslladable a la nostra realitat. Em refereixo a la defensa d’una classe mitjana que, entre uns rics cada vegada més rics i uns estrats vulnerables cada vegada més pobres i receptors de totes les polítiques d’equitat, se sent deixada de la mà de Déu. També em sembla molt rellevant la possibilitat que la primera potència mundial sigui governada per una dona. A aquells que pensen que el feminisme ha anat massa lluny, és bo recordar-los que, des del punt de vista dels drets de les dones, que és el mateix que els drets humans, aquest ha estat un estiu negre. Han violat i assassinat una doctora índia. Ha quedat lliure l’assassí d’una quarantena de dones a qui havia esquarterat i llençat com deixalles. Un policia nacional jubilat i condecorat ha assassinat la dona i l’exdona. Un alcalde begut ha fet apologia de la violació d’una menor amb el beneplàcit del cap dels bisbes espanyols. Una atleta olímpica ha estat ruixada amb gasolina i cremada per la seva parella. S’ha conegut que una dona ha estat violada en grup reiteradament durant deu anys, drogada prèviament pel seu marit. El govern xinès ha dit que considera necessari protegir els seus ciutadans de la “propaganda feminista”. I a l’Afganistan han prohibit parlar a les dones.

Em sembla necessari fer aquesta llista, gens exhaustiva, per recordar totes les bestialitats que persisteixen, sobretot a aquells que intenten ridiculitzar els plantejaments feministes dient que ara ja no es pot obrir la porta a una dona ni tirar-li floretes pel carrer. Ja no tornarem aquí. Ja no estem per ximpleries. Penso que la violència masclista té molt a veure amb el poder. Com qualsevol altre tipus de violència. I que potser una de les maneres de combatre-la és que dones com Harris obtinguin cada cop més poder. Veurem finalment cap a on es decanta la victòria: cap als que sembla que s’han tornat a il·lusionar amb la política o cap als que s’informen a través de les xarxes i es creuen que hi ha estats on s’executen nadons just després de néixer o que hi ha immigrants que es mengen les mascotes. Falten dies de campanya i encara veurem fake news creatives i intents de rendibilitzar atemptats frustrats.