Atenció a la Segarra

Jo vaig fer tota la volta a la Segarra, a peu, en una dotzena de dies, anant de poble en poble pels més diversos camins i dreceres. Vaig quedar-me impressionat, i vaig aprendre moltes coses, llevat dels límits de la comarca, que poden estirar-se o arronsar-se segons els fets històrics, els nuclis de cohesió, els sentiments comarcals… Per respecte al mètode de treball –i perquè si cal dictar noves sentències en l’ordenació del territori ja ho decidirà aquell a qui correspongui de fer-ho– vaig adaptar-me a la divisió de la Generalitat (ponència del 1936). La col·lecció “Catalunya Comarcal” que publica la Caixa d’Estalvis de Catalunya segueix lògicament el mateix criteri, i el quart volum de la sèrie és dedicat, precisament, a la Segarra: “L’economia de la Segarra. Especialització agrícola i desenvolupament ramader”.

Duu un pròleg de Josep Lladonosa i els autors són Romà Pujadas i Rubies i Sebastià Solé i Roig.

Molts hem fet literatura sobre les comarques, i no falten treballs d’història o sobre el folklore, però els estudis sòcio-econòmics eren –són– pràcticament inexistents. Aquest és el gran mèrit de la iniciativa editorial de la Caixa de Catalunya: l’esforç d’anàlisi d’una realitat que caldrà conèixer al millor possible per a endegar sobre unes bases solvents una política específica de progrés comarcal i, harmònicament, una política global de reconstrucció catalana. Sense un treball de recerca no és possible una programació vàlida, i en el cas de la Segarra l’aparició d’aquest llibre significa disposar per primera vegada d’una eina informativa fonamental. Hi són documentats els fenòmens de la població, de les explotacions agràries, l’evolució dels conreus, la ramaderia, la maquinària agrícola, la distribució de les diverses indústries, els serveis, etc. i es formulen unes conclusions significatives, entre les quals la combatuda reserva de territori per a l’explotació d’urani, que a més dels riscs previsibles ja afecta les millors terres de conreu de la comarca.

No es pot fer un resum d’aquest llibre en aquesta pàgina, ni seria oportú. Però

en aquesta terra austera

d’horitzons esbalandrats,

de rostolls i guaretades

i poblets de murs torrats,

de cisternes i de basses

d’aigua bona i d’abeurar,

de coscolls i farigola

d’aspra fulla i ressecats,

de camins esmunyedissos

plens de pols i pedregam…

en aquesta terra segarrenca hi ha un model propi de comportament i unes opcions de progrés que calia –com ara s’ha fet– descobrir i valorar. Aquesta mena de treballs col·laboren al gran procés d’autoreflexió –urgent i indispensable– que tenim pendent, i és bo que les comarques d’evolució més crítica siguin objecte d’una atenció prioritària.