El PP de Piqué

Sembla evident que el Partit Popular havia arribat a renunciar a les seues possibilitats de refer-se a Catalunya en favor dels vots que a la resta del territori estatal li atorga la catalanofòbia, més enllà de la limitada recuperació aconseguida en les darreres eleccions al Parlament, segurament en detriment d’un Ciutadans en descomposició.

Cal recordar, però, que hi va haver una època en què el president del PP català, el malaurat Josep Piqué, va seure amb la resta de partits catalans en una mateixa taula, a Miravet, per a abordar la reforma de l’Estatut. Eren els temps en què, malgrat haver hagut de gestionar l’elevada factura de la proposta de transvasament de l’Ebre del govern d’Aznar, el PP de les Terres de l’Ebre encara ocupava una part de la centralitat política, llegat d’una època en què va arribar a tenir alcaldies com les de l’Ametlla de Mar i Deltebre, a esgarrapar la presidència del Consell Comarcal del Baix Ebre i a obtenir sis regidors en les eleccions municipals de 1999 a Tortosa.

Miren si deu ser potent la nostàlgia que el PP de Tarragona, que té una única organització provincial en lloc d’articular-se en vegueries perquè no ha cregut mai en la marca Terres de l’Ebre –tot i que el cofundador del partit a la província va ser l’històric polític tortosí Juan Manuel Fabra Vallés–, ha rescatat ara del bagul de la història, tal com va aprovar el seu primer comitè executiu del curs polític, dos figures del Baix Ebre en principi amortitzades.

D’una banda, el deltebrenc Josep Bertomeu, exalcalde de Deltebre, expresident del Consell Comarcal i exdiputat al Congrés i al Parlament i que ara, quan tot just acaba de complir 70 anys i en fa 41 que milita al PP, mirarà de ressuscitar la campanya del partit Junts sense fronteres, dissenyada el 2014 amb el PP del Maestrat, del Matarranya i de la Franja –tres territoris amb forts vincles amb l’Ebre– per a armar un discurs contrari a la independència del Principat de Catalunya.

Per l’altre costat, també torna a l’arena política l’exregidor d’Urbanisme de Tortosa Joaquín Fabra Homedes, una de les veus que van intentar, sense èxit, parar el cop del transvasisme. A Fabra se li ha encomanat reactivar el seminari que duu el nom del seu oncle Juan Manuel i que va nàixer el 2013 com un fòrum d’opinió al voltant dels temes polítics més candents en l’àmbit europeu. Juan Manuel Fabra, de fet, va arribar a presidir el Tribunal de Comptes de la Unió Europea.

A Bertomeu i a Joaquín Fabra no se’ls ha donat cap càrrec executiu potent, però de la recuperació de dos històrics s’inferix que el partit potser vol començar a assumir la responsabilitat d’haver suprimit les Terres de l’Ebre de la seua estratègia política o d’haver polaritzat el seu discurs fins a quedar esborrat del mapa polític de les comarques del sud, on un dia va arribar a ser prou influent. Potser si el PP de Piqué no s’hagués mogut de la taula de Miravet, cosa que no va arribar a semblar tan descabellada, el PP espanyol no hauria recorregut al Constitucional contra l’Estatut resultant i potser la història recent d’este país hauria estat una altra. No ho sabrem.