Diccionari VIP

De vega­des les xar­xes soci­als dei­xen de ser xacres tòxiques i apor­ten algun conei­xe­ment. A la pàgina @dic­ci­o­na­ri­o­vip d’Ins­ta­gram et rega­len defi­ni­ci­ons d’idees que de vega­des vols expres­sar i no saps quin nom posar-hi. Parau­les que aju­den a par­lar amb pro­pi­e­tat (una empresa com­plexa en els temps actu­als, on tot fa man­dra i ningú s’esforça a ser precís). Aquí he après que tinc Kalopsia (grec), il·lusió de creure que alguna cosa és més bonica del que real­ment és. O que el Tsun­doku (japonès), prac­ti­cat per molta gent, és l’acte de com­prar o acu­mu­lar lli­bres, però dei­xar-los api­lats sense arri­bar a lle­gir-los. El Vor­freude (ale­many) passa poc, perquè és la sen­sació que s’expe­ri­menta quan pen­ses que és a punt de pas­sar alguna cosa bona. En canvi bus­ques Sisu (finès), la força inte­rior, la deter­mi­nació i per­se­ve­rança en temps difícils. I aca­bes per creure en el Wabi-Sabi (japonès), una forma de vida que s’enfoca a tro­bar la bellesa dins de les imper­fec­ci­ons, assu­mint que res no dura per sem­pre i que res no és per­fecte. Pateixo de Karuna (sànscrit), la com­passió que sento quan vull alleu­ge­rir el pati­ment de qui m’envolta. Avui ningú s’amoïna pel Nunchi (coreà), la capa­ci­tat de saber lle­gir l’estat emo­ci­o­nal dels altres. Sé que tinc Airu­lofília, amor i fas­ci­nació pels gats, i Sele­nofília, res­pecte a la lluna en totes les seves fases; i que és bo prac­ti­car l’Ayur­na­mat (inuit), dei­xar de pre­o­cu­par-se pel que no puc con­tro­lar, i creure en el Nanku­ru­naisa, perquè el temps ho cura tot. I que jo escric amb Meraki (grec), amb amor i cre­a­ti­vi­tat, dei­xant-m’hi l’ànima que encara em queda.