ABarcelona i a Tarragona han celebrat la seva festa major – la Mercè i Santa Tecla – i d’aquí a un mes serà el torn de les Fires de Sant Narcís, de Girona. Més enllà de les discussions irresolubles sobre cartells, pregoners i programació, el cert és que les festes majors són una de les manifestacions de cultura popular i tradicional més importants que hi ha al llarg de l’any. Sí, també ho són de la cultura contemporània i de les noves tradicions, si és que el concepte s’admet, que hi tenen cabuda i permeten connectar amb les generacions més joves. Però crec que tothom estarà d’acord amb mi que si hi ha un moment a l’any en què cada població ha de lloar i respectar la seva cultura més arrelada, aquest és el de la festa major. El problema que tenim és que el marc referencial entre festa major i festa major no apel·la gairebé mai a aquesta tradició, i es fa difícil que les noves generacions hi connectin. El teixit associatiu que es dedica a preservar i potenciar la cultura tradicional hauria de tenir molt més suport, també dels mitjans de comunicació públics, per fer possible el que és una realitat en molts països avançats, que malgrat que progressen en tots els àmbits i competeixen en un món globalitzat, han sabut reforçar i llegar la seva cultura a les noves generacions.