Transversals

L’altre dia vaig tornar a Lleida. Hi vaig sovint. Gràcies a l’eix transversal. La C-25 és una via que ens connecta amb les comarques de Lleida. Però també amb les d’Osona, el Bages, el Berguedà i fins a Andorra. Hi vaig anar convidat per la Fundació Horitzons 2050, que presideix Antoni Gelonch, en la segona edició que organitzen del Sant Miquel de les Lletres, a Lleida. És una setmana dedicada a la literatura amb què, a partir de debats i activitats relacionades amb els llibres, Lleida engega la temporada literària. La voluntat no és només posar la capital del Segrià en el mapa literari i cultural. Hi ha un objectiu més ambiciós. Mostrar la potència i la riquesa cultural de la Catalunya interior. Un servidor va compartir taula rodona amb tres autors més. Un de Lleida, un de Manresa, un de Vic i un servidor, que venia de Girona. Tots usuaris de l’eix. I aquesta era la idea. Debatre si a més de ser una bona infraestructura viària, l’eix també pot servir per bastir una alternativa social i cultural a la totpoderosa Barcelona. És a dir, una via que es convertís en un contrapès de la capital catalana. Una possibilitat passa per coordinar i promoure projectes culturals compartits per visibilitzar i valorar el talent i la creativitat artística que hi ha en aquestes comarques, no només les de Lleida sinó totes les de l’interior, que sovint passen desapercebudes. Que si es volen fer sentir i tenir visibilitat s’ha d’anar a Barcelona. Ens queixem del centralisme de Madrid, però aquí ens passa el mateix amb la capital catalana, que exerceix aquella força centrípeta que para poca o gens d’atenció a tot allò que es fa en molts indrets del país. No hi ha voluntat política per articular el nervi cultural interior del país per no haver de dependre del centralisme barceloní. I per tant vam reconèixer que mentre s’empeny per fer canviar voluntats, nosaltres des de la societat hem de treballar per ser més creatius i transversals.