Què voleu que faci un rei?

Tot són crítiques, al pobre rei emèrit. Us molesta tot, del bon home: que si ha pis­pat, que si ha eva­dit impos­tos, que si entre tots li hem pagat les fula­nes, que si és un cor­rupte, que si amenaça a qui no li riu les gràcies... Trobo que, amb tanta des­a­pro­vació, ens estem pas­sant de la rat­lla –en el sen­tit figu­rat, no en el de les substàncies que també li hau­rem sufra­gat–. Sobre­tot perquè, si ho pen­sem fre­da­ment, tot això que tant ens molesta és, en rea­li­tat, el mínim que un pot fer, quan és el rei. Però vosal­tres us entes­teu a trac­tar-lo com si fos el vos­tre veí de la planta baixa que es lleva cada dia a les cinc per anar a tre­ba­llar. Us heu begut l’ente­ni­ment? Què n’espe­reu, d’un rei? Tro­bar-lo al metro? Des­co­brir-lo a la cua de l’atur? Topar-vos amb ell a la secció de des­comp­tes del super­mer­cat? A tots els que el dei­xeu com un drap brut us vol­dria veure jo, si us ator­gues­sin el poder diví de fer el que us surt dels pebrots, fins i tot ser un gran cor­rupte, sense haver de pas­sar comp­tes. O si tinguéssiu el cer­vell d’una medusa, o si no haguéssiu de tre­ba­llar en la vos­tra vida, o si dis­poséssiu d’una xarxa de mit­jans per lloar-vos les vos­tres misèries, o si tinguéssiu la pos­si­bi­li­tat de mun­tar tan­tes baca­nals com us vin­gues­sin de gust on no fal­tes­sin vedets i gent amb títols nobi­li­a­ris, o si tinguéssiu clar que mai seu­reu al banc dels acu­sats, per molt que fiqueu la pota i altres ele­ments del cos men­tre caceu ele­fants... Perquè, és clar que sí, ara em direu tots que mai heu somiat a viure com un maha­rajà, amb tot un estat al dar­rere com­por­tant-se com a gran súbdit. El que hi ha és molta enveja, siguem sin­cers d’una vegada per totes. O massa des­co­nei­xe­ment del que repre­senta una figura reial. Perquè dubto molt que, a aques­tes alçades de la història, res­tin per­so­nes que encara defen­sin que un rei, espa­nyol o no, pugui ser una figura exem­plar.