Opinió

Mirades

Contra veïns, jutges i governadors

‘On la ciutat canvia de nom’ va provocar un gran escàndol i va ser retirada, i a Paco Candel li van caure querelles

Quan el president Quim Torra era l’editor d’Acontravent, va recuperar molts llibres periodístics. Un dels quals va ser Sang a les drassanes, de Francesc Madrid, que va encarregar traduir al català al periodista gironí Gerard Bagué. En el fons, i sense saber-ho, d’allà va sorgir la idea de recuperar i traduir On la ciutat canvia de nom, que acaba de publicar en català Llibres del Segle i del qual parlàvem en el Mirades d’ahir. Gerard Bagué es va enamorar d’aquelles històries sòrdides de principis del segle passat. I per això li va venir molt de gust traduir el primer èxit de vendes de Paco Candel, publicat el 1957. Candel, valencià de parla castellana, va viure a Barcelona des dels dos anys, el 1927, i va relatar des de Can Tunis la vida de la immigració que havia arribat a la gran ciutat. Ho va fer d’una manera planera, divertida, però sempre incisiva, en què barrejava el dia a dia que s’hi vivia amb autèntica denúncia social. Això li va comportar dues coses: un gran èxit popular i que els seus llibres fossin best sellers i la persecució implacable d’una censura que no podia permetre que s’expliqués d’una manera tan crua la veritat dels barris on la ciutat canviava de nom. “Candel escrivia amb coneixement de causa, perquè en va ser veí”, explica Gerard Bagué. “I ho fa amb un contingut irònic, amb descripcions etnogràfiques, que expliquen una forma de vida en uns barris populars que s’ha perdut.” El traductor al català del llibre explica que ara es publica sense cap mena de censura, que “hi ha parts que ara serien considerades políticament incorrectes, com algunes definicions que feia de la vida de l’ètnia gitana”, o quan explica una baralla amb navalles.

“Al meu estimat pare, la traducció al català d’una de les seves novel·les més celebrades li hauria semblat una idea fenomenal”, assegura Maria Candel, filla de l’autor. De fet, Candel va ser amic de Manuel Costa-Pau, que li va editar diversos llibres. El mateix autor explica en un escrit signat el gener del 1990, i que també es publica, que el seu llibre va canviar la indiferència cap a la ciutat suburbial. També assegura que li va ensenyar moltes coses quan la va escriure i quan la va publicar. “Vaig aprendre a escriure mentre l’escrivia –era la tercera novel·la que redactava, la segona que publicaria–; és sabut que en els inicis s’aprèn molt ràpidament i després t’encarcares”, assegurava, però el que diu que va entendre és que per escriure una novel·la no es necessita necessàriament plantejament, nus i desenllaç, sinó “sensibilitat, agudesa i observació”. També escrivia que va aprendre que “no has d’escriure mai res dolent de ningú, ja que encara que estigui a la quinta forca se n’assabentarà i vindrà a reclamar”.

Ara aquella novel·la, que va tenir més de vint edicions i reimpressions i que va ser traduïda a diversos idiomes, ens arriba en català i val la pena recuperar-la. Per saber com eren els afores de la ciutat i per recuperar un llibre que va fer emprenyar veïns, jutges i el governador civil de l’època, Felipe Acedo Colunga, amb fama d’ase que presumia d’intel·lectual. La va fer retirar, fet que li va assegurar l’èxit. És un llibre que mereix una relectura o una primera lectura.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia