Opinió

Mirades

Quan l’autobús et deixa a terra

Queixes perquè un conductor passa de llarg quan veu cotxets o cadires de rodes i en algun cas, a més, no es comporta

El mateix dia que en parlàvem en la tertúlia de Girona FM, em trobo una publicació a Facebook que denuncia un cas força similar als que havíem comentat en la tertúlia. La conversa va començar parlant de la mobilitat a la ciutat de Girona i del tancament que es va fer a partir de la Setmana de la Mobilitat d’una part de la plaça de Catalunya. La unanimitat de la taula a considerar que aquesta mesura, a diferència de la que es va aplicar l’any passat en un tram del carrer de la Salle, era positiva, es va estendre al fet que, si la majoria de grups municipals estan d’acord a treure cotxes del centre de Girona, potser caldrà ser més agosarat i no limitar-se a tancar al trànsit la meitat de la plataforma. I encara hi havia unanimitat amb una altra qüestió: que per fer possible treure cotxes del centre calen dos aparcaments dissuasius més ben senyalitzats i, sobretot, més freqüència de pas d’alguns autobusos.

I llavors van sorgir diversos temes, un dels quals feia referència a una mínima part dels conductors d’autobusos. La periodista de l’Ara Mariona Ferrer va exposar un tema que l’amoïna perquè ha passat a diverses persones conegudes. Una mare o un pare que puja a l’autobús amb un cotxet o un nen de menys de quatre anys paga un bitllet, però si en porta dos, de nenes o nens, llavors ha de pagar el seu i el d’un dels infants. La cosa s’agreuja perquè hi ha casos que coneix en què han hagut de pagar bitllet però el nen no tenia quatre anys i no hauria hagut de pagar.

Queda clar que això depèn del conductor que et trobis. I aquí és on em va preocupar de debò. Es va explicar que hi ha conductors que posen traves als cotxets, o –i això em va sorprendre– que se salten la parada per no agafar-los. Me’n feia creus. I encara va sorgir el pitjor: hi ha hagut casos en què, en funció del color de la pell de qui espera el bus, el conductor s’atura o no. No m’ho podia creure. Agafo busos i l’única queixa és que alguns no funcionen el cap de setmana o, en el cas dels de Salt, algunes vegades semblen una llauna de sardines. Però funcionen.

El fet que davant d’un cotxet o d’un determinat passatger l’autobús passi de llarg és inacceptable. Pensava això quan m’apareix un escrit de Xavier Sarrats a Facebook en què explicava què li acabava de passar (era el 9 d’octubre) a la línia 3, la que els porta a Santa Eugènia. La seva dona va patir un ictus i va en cadira de rodes. Doncs el conductor els va dir que la rampa no funcionava i quan en Xavier li va comentar que només li passava amb els cotxes d’aquella companyia, el conductor li va dir que els truqui a ells. En Xavier va voler fer una foto del bus per queixar-se i llavors el conductor, que no li va fer baixar la rampa, li va dir de tot i va acabar: “Així t’hagis d’esperar un mes.” En Xavier em diu que un grup d’afectats per ictus s’hi troben massa sovint. I també va voler precisar que el següent autobús no només es va aturar sinó que el conductor va fer baixar la rampa de manera manual i va ser molt amable. De fet la gran majoria dels conductors ho són, d’amables i eficients, i en dono fe. Però si un falla i a més és groller amb algú que necessita desplaçar-se en cadira de rodes, és del tot inacceptable.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.