Sanitat, Illa i espera

Si no fos perquè molt probablement les graderies serien buides de públic, els debats de política general del Parlament s’haurien de celebrar en un estadi, potser així sotmesos a la reprovació dels xiulets o al premi dels aplaudiments, ses senyories diputats i diputades s’esforçarien una mica més a quedar bé. Com les sessions d’aquesta setmana, una exhibició de com en saben, de predicar sense donar exemple. D’entrada fer un ple de fiscalització de l’obra d’un govern que només té vuit setmanes de recorregut ja és tot un despropòsit, per això en la pràctica vam assistir a un acte més propi d’una –permanent– campanya electoral, per part de tots. El més enrocat en aquest paper, però, va ser el president Illa, que lògicament focalitzava l’interès general. Illa afirmava amb rotunditat que no havia accedit al càrrec per mirar pel retrovisor, per afegir tot seguit, sense despentinar-se-li el serrell, que no es podia pas retreure al seu govern el retrocés patit per la llengua catalana durant els deu anys que han manat altres. O en un altre moment, referint-se a les mancances de la sanitat pública, afirmava amb la mateixa rotunditat que no calia fer cap diagnòstic perquè tots el tenim clar, per afegir tot seguit que la gran solució és nomenar un comitè d’experts encarregat d’aplicar la recepta. El grup assessor de l’executiu per reformar el sistema sanitari es proposa simplificar la burocràcia però el nom amb què l’han batejat ja té mal pronòstic: Comitè d’Avaluació, Innovació, Reforma operativa i Sostenibilitat del sistema de salut. I per anar per feina diu que treballaran amb el document 30 mesures per enfortir el sistema de salut, elaborat en temps del president Quim Torra. Si això no és mirar pel retrovisor! Qualsevol usuari el coneix prou, el diagnòstic: un metge del CAP atén de mitjana seixanta persones al dia i les llistes d’espera per a l’especialista són de tres mesos. El comitè d’experts tindrà les seves conclusions d’aquí a uns mesos, o sigui llista d’espera per resoldre les llistes d’espera. Que tinguem sort, els assessors experts i els pacients profans.