Junqueras, plega!

Cada vegada són més les veus dins ERC que entonen el mateix missatge: “Junqueras, plega!” Dit amb més o menys contundència, amb més o menys diplomàcia, sent més o menys directes, més o menys acusadors. Agraint-li els serveis prestats o assenyalant-lo com l’artífex del daltabaix. Presentant-lo com un encantat que no s’adonava del que passava a la part del darrere de la botiga o bé com un conspirador més a l’ombra que ara es vol espolsar les puces. Però, al capdavall, d’una manera o d’una altra, tots van allà mateix: “Junqueras, plega!” I, per aquest motiu, el congrés d’ERC s’està convertint en un plebiscit sobre la seva persona més que no pas en un conclau per renéixer com a partit. Ara que falta un mes, i amb el que això suposa veient la trajectòria dels republicans des de l’estiu cap aquí, qualsevol cosa és possible. Però es fa difícil imaginar unanimitat en la seva persona. Amb ell o contra ell. No hi ha grisos. I aquesta polarització focalitza completament el debat, deixant en els serrells el que hauria de generar una reflexió profunda: com s’ha arribat fins aquí i quin paper ha de tenir la formació en aquesta nova etapa que viu el país.

I sí, hi ha moltes veus que entonen la mateixa melodia: “Junqueras, plega!” Són veus amb rellevància dins el partit, o que n’han tingut. Però, què n’opina la militància? El republicà ras, el que no té càrrecs ni n’ha tingut, també entona el “Junqueras, plega!”? Fins a quin punt aquest treball de formigueta que ha estat fent l’expresident d’ERC, recorrent el país de punta a punta, celebrant petits conclaus al territori, tindrà efecte? La militància també vol que plegui? I què farà Junqueras si surt derrotat d’aquest plebiscit? Agafarà els trapaus i se n’anirà cap a casa? El veuen fent un pas al costat? O viurem una nova escissió del partit que agreujarà encara més la crisi interna? I si guanya? Què farà la resta? I què farà Junqueras? Del dret o del revés, el gran mal ha estat exposar la roba bruta a la palestra. I això no se soluciona només amb un congrés.