Opinió

De set en set

Les promeses de l’Estat

L’Estat ens té acostumats a prometre coses que no compleix, a aprovar projectes que es queden sense pressupost, a iniciar obres i deixar-les a mig fer. En les últimes dècades n’hem tingut uns quants exemples, i Sant Boi de Llobregat té la mala sort d’acumular-ne unes quantes. Ja té per fi en marxa les obres de la variant que es prometia des dels Jocs Olímpics del 92, però molts diuen allò de “fins que no les vegi acabades no m’ho creuré”, perquè la B-25 ha patit un autèntic viacrucis d’arrencades i suspensions. El trasllat de la caserna militar del centre de la ciutat als afores és un altre dels casos que clamen al cel, ja que el 2003 va haver-hi el primer acord de trasllat i 21 anys més tard encara està pendent. L’alegria amb el primer anunci va ser tan gran que l’Ajuntament va organitzar una paella popular per a 3.000 persones, dinar que es va repetir el 2007 amb la firma d’un nou protocol. Acord que s’ha anat renovant periòdicament –de vegades coincidint amb campanyes electorals– però sense que s’hagi mogut ni un totxo de la baluerna. D’acord que el tema és complicat, perquè la intenció d’alliberar l’espai per a la ciutat no serà complet si no es trasllada la subestació elèctrica adjacent, un monstre de torres i filferros, totalment obsolet, que encongeix el cor cada cop que es passa pel costat. Un moviment d’infraestructures que no serà barat i que es volia pagar amb la construcció d’uns pisos quan la crisi immobiliària encara no havia aterrat. Ara sembla que torna a haver-hi moviment, i que el trasllat de la caserna i la subestació podria ser una realitat d’aquí a uns anys. Tant de bo.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.