Recordant Montserrat Minobis

Si una operació de cor que en principi no havia de ser complicada no se l’hagués emportat l’11 de maig de fa cinc anys, quan en tenia 76, demà Montserrat Minobis i Puntonet hauria fet 82 anys. Per aquest motiu, demà a dos quarts de set de la tarda, la sala d’actes del Col·legi de Periodistes de Catalunya a Barcelona donarà cabuda a un acte organitzat pel mateix Col·legi, l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) i la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya, en el qual se li vol retre homenatge amb motiu del cinquè aniversari de la seva mort. Hi participarà el degà, Joan Maria Morros, i hi intervindran Marta Corcoy, delegada de gènere del Col·legi; Carolina Barber, expresidenta de l’ADPC, i Tona Gusí, vicepresidenta de la Xarxa. També hi participaran la periodista feminista mexicana Sara Lovera, editora de gènere de l’Organización Editorial Mexicana, i Alicia Oliver, el parlament de la qual donarà pas al de periodistes d’arreu, de manera presencial o en estríming. També durant la trobada, es lliurarà el Premi Internacional Montserrat Minobis de periodisme amb visió de gènere, que serà atorgat al Servicio Editorial de la Mujer en Latinoamérica y el Caribe, la primera agència internacional de notícies amb visió de gènere, fundada el 1995 a Pequín. També hi participaran la periodista maresmenca Teresa Carreras i la fotoperiodista Amada Santos.

Minobis era figuerenca, i a Figueres va començar la seva relació amb la ràdio i el periodisme, concretament, a Ràdio Popular de Figueres, on va treballar molt anys. Va ser sempre una dona compromesa amb les llibertats, motiu pel qual va ser candidata a diputada per Unió (1977) i a regidora per Iniciativa per Catalunya (1995). També va lluitar sempre per la igualtat de gènere. Les dues coses van anar lligades a la seva carrera radiofònica. Per estudiar filosofia i lletres, es va traslladar a Barcelona, on va treballar a l’editorial Nova Terra, a Radio España de Barcelona –on va fer el primer informatiu en català de l’emissora– i, posteriorment, al Miramar, a Radio Peninsular, a Ràdio 4 i també a TVE a Catalunya.

Va ser una dona compromesa. Va escriure llibres, sobre l’abat Escarré i Rigoberta Menchú i, amb Rosa Gil, Aquí ràdio. Crònica de les ones a les comarques gironines. Degana del Col·legi de Periodistes (2001-2004), en va dimitir per dirigir Catalunya Ràdio (2004-2005). Ha presidit la Xarxa Europea de Dones Periodistes, l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya i la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya. Havia rebut la Creu de Sant Jordi el 1996. Va fer premsa escrita, ràdio i televisió. Va fundar La Independent, una agència de notícies amb visió de gènere, i no va deixar mai de lluitar per la visibilitat de la dona, a la societat i als mitjans. Va rebre la Mosca del Col·legi a Girona, té una plaça dedicada a Figueres i, per impuls de Carme Minobis, la seva germana, l’Ajuntament de Figueres, la Diputació de Girona, el Col·legi de Periodistes i la UdG, mitjançant la Càtedra Hipòlit Nadal i Mallol, atorguen la beca Montserrat Minobis, que està convocada per quarta vegada. Demà es recordarà la persona i la feinada que va fer.