Opinió

Mirades

Una exposició singular

L’obra de Manel Roqueta mostra en caricatura com era aquella societat dels anys deu i vint i com va evolucionar

Dissabte vaig dedicar una mirada a l’artista Manel Roqueta, autor d’unes caricatures i dibuixos que estan exposats fins al dia 28 a la sala d’exposicions de la Cambra de la Propietat Urbana. Les obres van ser repartides a la mort d’en Manel, que era solter, entre els seus germans i nebots, i d’allà les ha recuperat Rosa Maria Roqueta, curadora de l’exposició i la neboda més gran de qui va ser el seu padrí, mort el 1949, als 61 anys. El títol d’aquesta crònica és el que ha triat la Rosa Maria per a la seva col·laboració al catàleg perquè considera insòlit guardar més de cent anys i en cases de diverses famílies aquestes obres que permeten presentar la part artística d’un advocat que va ser amic d’aquella colla d’artistes que va fer tremolar la Girona de començaments del segle passat. “Home culte, sociable, amant de l’art, Roqueta és rialler, una mica seductor, amb gran sentit de l’humor, vital i creatiu”, el defineix Rosa Maria Roqueta. La mostra s’ha repartit en quatre espais, els moments més significatius de la història de l’artista: Els primers temps (1888-1913), quan era alumne de Prudenci Bertrana, i estudiava dret; Els anys d’Athenea (1913-1917), quan va fer l’exposició en aquest “temple noucentista de Girona”; Temps remoguts (1918-1930), evocant l’Ateneu de Girona, de Carles Rahola, i el desenvolupament del GEiEG, que va presidir el seu germà Camil, i Manel Roqueta, ciutadà, la feina, la guerra... (1930-1949) i les últims aventures vitals, on explica els seu darrers anys, la República, la guerra i el franquisme. Manel perd el seu germà Jesús el 1936. I després ell, “home sensible, culte i tolerant”, en definició del cronista de la ciutat Joan Boadas, es troba atrapat en aquella guerra i en la immediata postguerra quan coneix l’assassinat del seu amic Carles Rahola, que el porta a deixar de dibuixar. Quan torna a fer-ho mostra en dibuixos tristos el drama de la guerra. Res a veure amb les caricatures de colors vius on es mostrava una societat benestant amb un dibuix que “combina la silueta i ens atrevim a dir que és allà on ha surat més el seu humorisme optimista i la seva crítica fina”, cita el cronista Boadas del que es va escriure al butlletí del GEiEG el 1926. Tot i això encara va dibuixar dues auques: una excursió del GEiEG a l’Aneto i un romiatge als Àngels el 1946, arran del descarrilament del carrilet d’Olot a la Pilastra.

Aquesta exposició ha permès recuperar per a molts ciutadans un artista poc conegut. L’exposició mostra pintures, dibuixos i caricatures que va fer al llarg de 40 anys però el més interessant és que recupera la figura d’un artista que va ser més conegut per ser el secretari de la Cambra de la Propietat. Com escriu la doctora Faxedas, “a través de l’empremta deixada en la seva família, l’hem recuperat també per a la història col·lectiva”. És el resultat dela feina de la curadora Rosa Maria Roqueta, que s’ha submergit en els arxius familiars “i ha fet una feina extraordinària en la recuperació d’obres” i sobretot “en l’elaboració d’un relat que ens fa comprensible la vida i obra de Manel Roqueta”, escriu Faxedas. Una figura que, com explica la seva neboda, “no va viure mai de l’art però, en canvi, l’art sempre li va donar vida”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.