Sant Lluc, resistint
A les fires locals cada cop els és més difícil mantenir la personalitat que les havia diferenciat
La tendència a la pèrdua de les identitats que la globalització ha anat imposant en tots els àmbits ha fet que a les fires locals cada cop els sigui més difícil mantenir la personalitat que les havia diferenciat de la resta. La d’Olot, celebrada aquest cap de setmana, n’és un exemple, però en podríem esmentar d’altres. Com en els darrers anys, el programa ha estat la suma de petites fires i diverses propostes lúdiques i culturals que, a còpia d’acumulació (mostres d’artesania, bonsais, roba, cotxes, aliments de proximitat, col·leccionisme..; visites guiades, actes per a la mainada... fins a un centenar d’activitats), formen un conjunt que obté una bona resposta de públic. I, de fet, per Sant Lluc la ciutat s’anima molt, està més viva que mai, esdevé una mena de festa major petita, molt recomanable.
Ara bé, no té propostes exclusives, d’aquelles que posen la ciutat al mapa. A això ja fa temps que s’hi va renunciar. Els que havien estat els seus dos grans arguments diferencials, que eren la fira ramadera i la Fira del Dibuix, ara són esdeveniments anodins. La primera, que fins fa poques edicions encara mostrava la seva potència al passeig de Sant Roc, s’ha reduït a un petit aparador, gairebé testimonial que tanmateix té molt d’èxit entre la mainada. L’empobriment de les fires ramaderes no és exclusiu d’Olot, però crida l’atenció el fet que a pocs quilòmetres, a Banyoles, mantinguin una fira de Sant Martirià en molt bona forma, amb esforç, constància i dedicació. Pel que fa a la Fira del Dibuix, és un cas paradigmàtic. Una mostra que tenia un bon prestigi i era un referent a nivell nacional –fins al punt que la diada del patró dels pintors era la jornada en què els restaurants treballaven més de tot l’any–, en poc temps l’han convertit pràcticament en un mercat de dibuix i pintura adotzenat, on es fa difícil distingir un esperit propi.
Malgrat tot, com que l’Ajuntament i les entitats implicades aconsegueixen bastir cada any una oferta extensa, en què sempre hi haurà una cosa o una altra que ens resultarà atractiva, Sant Lluc, sense excel·lir en res, resisteix prou bé. És una fórmula que sembla tenir la conformitat de les parts implicades, inclòs el públic. I que duri.
