Aquest cap de setmana a Pineda de Mar s’ha celebrat la ja tradicional Marxa contra el Càncer, que ha aconseguit el propòsit dels organitzadors, que era arribar als 3.000 participants de l’anterior edició i sumar la xifra rècord de 32.000 euros gràcies a la venda de samarretes commemoratives d’un llampant color rosa xiclet. No és ni la primera ni l’última activitat a favor de causes socials que es du a terme al municipi i a la resta del Maresme, però s’ha de reconèixer que és de les més nombroses pel que fa a resposta social. El càncer continua sent una malaltia molt estesa i tothom coneix alguna família, amic o conegut que l’hagi patit o a qui li hagin detectat. Una circumstància que afavoreix que la ciutadania s’aboqui en una jornada festiva orientada, també, a mantenir l’esperança que algun dia es trobi una cura definitiva. Deia que les xifres obtingudes aquest any havien omplert de joia els organitzadors de la Junta Local de la Lluita contra el Càncer, perquè malgrat el camí recorregut i la publicitat feta, mai no està assegurat que quadrin els números. I més quan amb els anys s’han multiplicat les accions solidàries a favor de trobar recursos per incentivar la recerca. Sempre hi ha el neguit que la gent es quedi a casa i que la festa quedi deslluïda fins i tot pel mal temps. Tot i això, i en honor a la veritat, la marxa de diumenge a Pineda va tenyir de rosa la sortida a la plaça de les Mèlies, però tots aquells que lluïen la samarreta no van acabar el recorregut. Ni el curt de 2,3 quilòmetres, ni encara menys el llarg, de 6,8 quilòmetres. Era d’esperar, perquè és un tòpic que es compleix cada any, i a tot arreu, i respon al compromís personal que cada participant té amb la causa. Per a alguns, l’aportació econòmica és més que suficient i no comporta en cap cas l’esforç de la caminada, però si cal posar-se la samarreta per fer col·lectiu i publicitar-ho a les xarxes socials, doncs es fa perquè el que compta és la intenció. Per a d’altres, més enllà dels diners imprescindibles, hi ha el compromís ferm de prendre part de principi a fi en una activitat participativa que contribueix al bon veïnatge i a posar a prova l’estat físic de forma pública, sense complexos. No seré pas jo qui critiqui cap de les opcions, perquè em consta que l’objectiu final de donar suport econòmic per a la lluita contra el càncer és el mateix i és d’agrair qualsevol tipus d’aportació. Tot i això, em decanto més per la immersió total en la proposta i si es fa una caminada, caminaré; si es fa una botifarrada, m’hi quedaré a menjar, i si es fa una rifa, compraré números i esperaré que es canti el premi. Digueu-me romàntica, però només concebo l’adhesió a una causa de forma completa, perquè em mereix el màxim respecte la gent que de forma totalment altruista i abocant-hi hores per amor a l’art organitza aquest tipus d’actes amb l’esperança que esdevinguin tot un èxit. Vaja, que comprar-se la samarreta està molt bé, però que suar-la encara està millor.