De reüll
La impostura
Donald Trump es va posar ahir a vendre patates fregides, patates rosses que deia l’àvia, en un McDonald’s de Pennsilvània abillat amb davantal i rebent somriures i rialles dels ciutadans, com a mínim de tots aquells que els mitjans de comunicació es van apressar a mostrar-nos. Sorprèn no veure ningú criticant-li aquesta impostura perquè això no és cap anècdota trivial. És una poderosa maniobra meditada de comunicació política amb profundes implicacions per a la democràcia i la política. La imatge vol reforçar el seu desitjat perfil d’“home del poble”, utilitzant el fast-food, símbol de la cultura popular americana, per projectar proximitat i empatia amb la ciutadania de classe mitjana. Trump se’ns presenta com l’antielitista, algú proper als treballadors que consumeixen McDonald’s, en contrast amb una classe política tradicional vista com distant i desconnectada. L’acció serveix per humanitzar-lo davant d’un electorat que sovint el percep com a part del mateix grup social: un multimilionari connectant-se amb el “poble”. En comptes de debatre sobre propostes o responsabilitats polítiques, es construeix un relat emocional, es desvia el focus sobre qüestions rellevants com la seva gestió o el menyspreu per les institucions o la seva retòrica incendiària i... tots a riure!