L’Europa dels crancs
“Qui avisa no és traïdor”, deu pensar Giorgia Meloni davant les crítiques que li arriben per la seva vergonyosa proposta d’externalitzar la gestió migratòria en centres albanesos. Crítiques que, diguem-ho clar, són escasses i esmorteïdes per part d’una bancada europea que va assimilant els discursos criminalitzadors de la ultradreta. I al capdavant, Ursula von der Leyen, que amb l’aprovació del Pacte Europeu de Migracions i Asil cavalca cap a una Europa que gira l’esquena, definitivament, al relat de l’Europa dels drets i les llibertats pels quals tants anys hem lluitat. Pas enrere. Parlem d’un acord Albània-Itàlia que mai hauria d’haver existit i que autoritza el país balcànic a fer-li la feina bruta a Itàlia. A canvi d’una milionada d’euros, Albània ha construït dos centres de detenció per a persones migrades: un, batejat amb orgull per la mateixa Meloni com a “mini Guantánamo” i destinat a verificar les sol·licituds d’asil, i l’altre, encarregat de tramitar les expulsions “en calent”, que vulneren el dret internacional. Tot plegat, amb uns costos molt més elevats que si s’haguessin aixecat a Itàlia. A més, el fet que Albània no estigui dins la Unió Europea augura moltes dificultats per garantir els drets humans de les persones que demanen protecció internacional. Més passos enrere. Però és que per a Meloni qualsevol mètode és vàlid per evitar la imatge de rostres racialitzats arribant a terra italiana, que posaria en evidència una realitat incòmoda: que no es poden posar portes al mar i que les polítiques migratòries europees no es poden arreglar a cop de talonari. Malauradament, fa temps que Europa prioritza la militarització de les seves fronteres per damunt dels drets humans. Ho fa amb socis com el Marroc o Turquia, que plantegen seriosos dubtes en aquesta matèria. L’extrema dreta italiana és un clar exemple d’aquesta deriva deshumanitzadora i criminalitzadora de la migració. Si la justícia italiana rebutja l’exportació migratòria a Albània, no hi ha cap problema! Simplement, s’inventa un decret que desdibuixa la llei italiana que garanteix el dret a l’asil per a persones provinents de països no segurs. Traient pit, menyspreant drets, lleis, i llibertats. Retrocedim com si fóssim crancs!
