El factor humà
Estanteries buides
Els germans Farré enllesteixen la feina de buidar el negoci de llibre de vell, un altre que sucumbeix als lloguers impossibles
Entre els llibres que aquests dies empaqueten en Ramon i en Pol de la Llibreria Antiquària Farré, a l’establiment del carrer Canuda, no hi ha diccionaris. Les prioritats dels llibreters de vell no acostumen a ser els recopilatoris de mots dedicats a donar categoria de paraula a la manera com la gent diu les coses. Inverteixen temps i diners en altres productes d’impremta i, en tot cas, per trobar un diccionari en el fons editorial d’aquest negoci cal anar al magatzem que tenen al número 487 del carrer Rosselló. “Allí n’hi ha algun, però aquí, no”, assegura en Ramon després de donar un cop d’ull a les estanteries ja mig buides de la botiga per constatar que no va errat.
És entretingut passejar-se pels diccionaris per constatar que tot evoluciona en aquesta vida, tot canvia, com també transmuta la pell de la ciutat antiga amb la pèrdua d’establiments com la Llibreria Farré i la quasi segura substitució per una botiga de souvenirs, una altra geladeria o qualsevol negoci de vocació atrapaturistes. Tot canvia i per això aquest article es pot encapçalar amb un títol en què destaca el plural del mot estanteria, definit com un conjunt d’estants pel diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) de 1995. El diccionari de l’Enciclopèdia de 1982 cita el mot estant, i el defineix com a prestatge, i això és el mateix que fa el Fabra en l’edició del 1977, que, tot i això, no recull el mot estanteria. Però és evident que si hi ha estants hi ha estanteries i d’aquí neix fa temps –amb més o menys suport dels diccionaris– la pugna d’aquest mot per imposar-se en el seu ús quotidià als que consideren més convenient, i que fa més polit, ordenar els llibres en prestatgeries.
Siguin quins siguin els mots que es facin servir, els mobles que durant anys han servit de suport als llibres antics que es venen a l’Antiquària Farré presenten aquests dies un aspecte desolador, de final de cicle. I la cosa anirà a més, fins a quedar les lleixes nues, amb la data de caducitat de tot plegat fixada pel 10 de novembre, dia en què en Pol i en Ramon Farré hauran d’entregar les claus de la botiga als propietaris de l’edifici.
Els fills de Josep Maria Farré van ser conscients que la llibreria començava a morir una mica el dia que el seu pare els va deixar, el 2019. En Josep Maria havia obert el negoci del carrer Canuda el 1993, després d’anys de vendre llibres al mercat de Sant Antoni, donant continuïtat a l’antiga llibreria El Sol i la Lluna, que, a la vegada, havia donat relleu a un negoci d’impremta i llibres que funcionava en el mateix punt de Ciutat Vella des del segle XVIII.
A la mort del pare, en Pol i en Ramon van saber que, si volien posar la llibreria al seu nom, els propietaris els demanarien 6.000 euros, 15 vegades més el que pagaven. Van riure per no plorar i ara que finalment tocaria actualitzar la titularitat del contracte de lloguer de renda antiga ja no han demanat ni preu. Abaixen la persiana i desapareixen, per sempre, la botiga i el singular aparador del carrer Canuda on era obligat aturar-se un moment per donar un cop d’ull a les joies bibliogràfiques que hi havia exposades com a reclam llaminer.
Ara, els llibres de l’Antiquària Farré seguiran esperant client al magatzem del carrer Rosselló o al web www.llibreriafarre.cat, refugi nou per a paraules de tinta antiga, totes les paraules, les que es guarden en prestatges i també en estanteries.