Tintín i els torrons
Dos Negroni
Al telenotícies de dilluns, a la secció d’esports, parlen de la destitució de Tintín Márquez, tècnic de l’Espanyol. La causa, com tothom sap, són els mals resultats de l’equip. El periodista ens diu, doncs, que Márquez “no es menjarà els torrons”. I, tot seguit, il·lustra la notícia fent un repàs de les trajectòries dels últims entrenadors de l’equip perico. Així, ens parla del cas de Marcelo Bielsa, que va marxar de cals blanc-i-blaus perquè el van fer seleccionador d’Argentina. I ens explica, aquest cop, que Bielsa “no va arribar a menjar-se els panellets”. (Notin, sisplau, que, com que parlo d’esports, faig el tradicional i desesperat ús dels sinònims, i, així, primer dic tècnic i després dic entrenador; primer dic Espanyol, després dic equip perico i després dic cals blanc-i-blaus.)
Havia sentit l’expressió no es menjarà els torrons per indicar que tal persona no arribarà a Nadal fent la feina que fa. Sempre m’ha semblat molt còmica i afortunada. Però no havia sentit mai, encara, aquesta altra de no es menjarà els panellets. I la trobo, igualment, molt afortunada. De fet, sempre que es pugui aplicar l’element gastronòmic o festiu al món del futbol, ho hem de fer. És una manera de no perdre les tradicions en aquest món tan deshumanitzat.
Jo diria, per exemple, d’un entrenador que sigui destituït abans de la pretemporada d’estiu que “no es prendrà l’orxata”. I d’un entrenador que sigui destituït ara, direm que “no es menjarà els calçots”. I d’un entrenador despatxat abans de Sant Josep (Sant Josep Cuní, naturalment), direm que “no arribarà a menjar-se la crema”. I, no cal dir-ho, si l’equip és molt multicultural i biodivers i les dates de l’acomiadament concideixen, direm que el tècnic “no arribarà al Ramadà”.