Un llarg camí amb artistes

Entre el dia 9 d’aquest mes a les dotze del migdia fins al 15 de desembre, al Museu Etnològic del Montseny - La Gabella, es podrà veure l’exposició La Fundició (1993-2024), un llarg camí amb artistes, de la qual els parlava ahir. Una iniciativa de deu persones que van decidir que cada any posarien uns diners per tal que un artista, sempre diferent, fes una peça original, el motllo de la qual, després de fer-se còpia per a cadascú d’ells, es trencaria. Amb el temps el format ha canviat, però les peces que el col·lectiu La Fundició ha aplegat en trenta anys d’existència són les que es podran veure al museu del Montseny. El nom escollit “no és casual ni cap error”. El que passa és que “aquest col·lectiu mostra un sentit de l’humor iconoclasta, l’estima incondicional per la creació artística, la taula ben parada i la fosa dels metalls”, segons escriu Josep M. Oliveras, el fotògraf que n’exerceix de president i alguna cosa més. Això ajuda a entendre que el 14 de novembre, dies després de la inauguració, l’escriptor Josep M. Fonalleras, un dels artistes convidats al llarg d’aquests trenta anys, hi faci la conferència amb un títol que pot definir els membres de La Fundició: El club privat de les persones normals

Els artistes que hi han participat són un bon mirall del nostre art. Es va començar amb una fosa en bronze a partir de l’obra original de Fidel Aguilar, l’escultor que va morir tan jove però que va deixar empremta. Els dos anys següents, dos anònims, un Capitell amb àngels, detall d’un baix relleu del claustre de la catedral de Girona i un Cavaller, escultura naïf fosa en bronze amb rerefons d’escultor colombià. Després, Anna Manel·la, Leonard Beard, Toni Catany, Mim Juncà, Roser Oliveras, Quim Corominas, Jordi Gispert, Perevalsky i, en els tres darrers anys, Joan Mateu, Ester Baulida i Víctor Masferrer. Trenta treballs entre escultura, pintura, serigrafia, estampes, fotografia, llibre, gravat i un conte d’en Fono il·lustrat per Marc Vicens en què els protagonistes del relat són els mateixos membres de La Fundició.

Un dels mecenes, Joan Plana i Julià, explica la idea original. “La proposta era prou concreta i enllaminidora: triar una peça artística, fer-ne un motlle, fondre’n en bronze una còpia per a cada integrant del grup i, en acabat, trencar el motlle.” Després cadascú ho va interpretar a la seva manera, explica. Va ser i és un acte transgressor “i la possibilitat de posseir una peça d’art, un món que ens era desconegut i que teníem per inabastable: per a tots era l’experiència de prendre part en un projecte original i l’agraïment de poder ésser-hi”, escriu Plana. Després de les tres primeres figures transgressores es va passar a demanar als artistes una peça original i la seva reproducció. Després alguns dels artistes van decidir personalitzar cadascuna de les peces perquè fos original i diferent.

La Fundició té consciència de grup i arrelament al país i a la ciutat de Girona. Dues de les obres, cedides a la ciutat, ara són objecte de gaudi pels ciutadans que s’hi passegen, com l’obra d’Àlex Nogué La lectura, que reprodueix un llibre en pedra, fragment d’una obra de Miquel Blay. A partir de dissabte les peces es podran veure al Museu Etnològic del Montseny, a Arbúcies.