De reüll
Prodigiós
Diumenge serà el darrer dia per poder visitar l’exposició Alfons Flores. L’escenari prodigiós, a cura de l’historiador i crític d’art Joan Maria Minguet, al centre d’art Tecla Sala de l’Hospitalet. La pregunta equivocada és: què hi fa un escenògraf en un centre d’art? La pregunta pertinent és: per què no hauria d’estar un escenògraf en un centre d’art? Alfons Flores (1957) és, per sobre de qualsevol altra consideració, un artista que aplica el seu talent, per cert que reconegut internacionalment, en un espai escènic. És curiós. Les institucions artístiques allotgen amb tota naturalitat el treball de cineastes. El cas d’Albert Serra és paradigmàtic, mimat per museus d’aquí i d’arreu com un fill pròdig de l’experimentació d’imatges sense cabuda a les sales de cine comercial. Els darrers anys els museus s’han obert fins i tot als videojocs, i ja no diguem a la fal·lera de les experiències immersives amb la tecnologia puntera. Per contra, els projectes visuals d’autor que es generen en l’àmbit de les arts escèniques sembla que no puguin tenir vida fora d’un teatre. A l’exposició del Tecla Sala, i això si és que no coneixen el treball de Flores, descobriran la potència de les seves instal·lacions de denúncia de mals del món actual, i que tenen força pròpia més enllà del text per al qual van ser concebudes. Recordin, diumenge és l’últim dia.