Lletra petita
Mazón no s’aguanta
“El president valencià se n’ha d’anar a casa, però havent passat la vergonya del recompte de víctimes mortals
Ahir va ser la monarquia la que va estar a punt de rebre fort però el clam popular apunta en una direcció concreta: del drama del País Valencià, del caos en l’emergència, d’una xifra de morts encara imprevisible i impròpia d’aquestes latituds, de la indignació d’una població encara abandonada cinc dies després, de la incapacitat d’organitzar el voluntariat, dels vaivens per acceptar col·laboració i solidaritat segons d’on vingui... de tot això i de tantíssims retrets més que sobren per als que encara tenen familiars desapareguts però que són del tot pertinents des d’un punt de vista d’observador, hi ha un únic i destacat responsable polític i és Carlos Mazón.
El president valencià es parapeta entre Felip VI i Pedro Sánchez –el ridícul de Feijóo intentant estirar el coll per no quedar tapat en la foto és suprem– per donar la imatge executiva que tant se li va trobar a faltar dimarts, dimecres i dijous, però en circumstàncies normals ja seria fora de la política. La funció d’un responsable institucional implica, sobretot, servir a la comunitat a la qual representa, ser útil a la ciutadania. En canvi, Carlos Mazón ha estat i és un perfecte inútil. No ha estat responsable –i sí negligent– en la presa de decisions i ja no hauria de poder escapar-se d’afrontar responsabilitats penals. Les responsabilitats polítiques estan descrites i assenyalades. A Mazón, se l’ha d’expulsar de la presidència de la Generalitat Valenciana per incompetent. Però avui encara no. Primer ha d’entomar la vergonya del recompte de ciutadans de casa seva –molts dels quals el devien votar– que passaran pel dipòsit de cadàvers. En la ficció que viuen els que tot ho fan per ocupar el poder, la possibilitat d’haver d’afrontar catàstrofes com la de l’Horta no hi és present i, quan la desgràcia s’abraona sobre un indret, la irresponsabilitat per omissió els delata.
Són els damnificats, els morts, els desapareguts i les seves famílies els que mereixen empatia. Mazón i Felip VI no fan cap llàstima. L’un, per la seva inoperància palmària. L’altre, pels quatre dies de retard a acudir a la zona zero, de tan prioritària com devia ser la seva missió en els exercicis militars a les Canàries. I que vagi amb compte Pedro Sánchez: si l’Estat no intervé la Generalitat Valenciana davant la seva incompetència, passarà a ser còmplice del desgavell.
