En alerta permanent
Tots sabem que hi haurà un abans i un després de València. I sabem que el País Valencià trigarà molts mesos a tornar a la normalitat, perquè les destrosses i els danys han estat monumentals, però, també, perquè les conseqüències del desastre seguiran presents durant molt de temps i esperem que siguin un bon maldecap per als incompetents que havien de gestionar la situació. A part de la desgràcia de les víctimes mortals, si alguna cosa ens ha deixat la dana ha estat aprendre la lliçó que alguns polítics haurien de ser foragitats de qualsevol funció pública, perquè quan la salut i la supervivència de les persones depèn d’ells són una gran temeritat.
Després de València també haurem d’aprendre nous hàbits, com per exemple adaptar-nos a les alertes continuades, com fan en aquells països acostumats a la climatologia extrema, com ara Xile, el Canadà o els Estats Units. És clar que els episodis climatològics extraordinaris han vingut per quedar-se, i que molt sovint ens alertaran de pluges torrencials a les comarques gironines, d’episodis de ventades, de nevades o de temperatures extremes. I haurem d’aprendre a conviure amb l’exageració, a passar-se de frenada, perquè més val la prudència extrema que tornar a viure una desgràcia com la de València. I serà a força d’alertar-nos que també aprendrem a prendre mesures, a quedar-nos a casa quan toqui, a tancar carreteres, escoles, aeroports, universitats i tot el que calgui, i no valdrà allò que l’excés de zel pot afectar aquell cap de setmana a la neu o el turisme per Setmana Santa. No podem pretendre salvar vides i no arriscar-nos a decretar moments d’alerta màxima, encara que molt sovint la trobem excessiva, com aquests dies amb les pluges o amb la cua de la dana a Catalunya.
Siguem seriosos. València passarà a la història com un gran cúmul de despropòsits i de mala gestió, però el cost també serà prémer el botó quan toqui i no pas depenent d’uns polítics maldestres i pocapena que no serien capaços de gestionar la més petita de les crisis. Per cert, la gestió de la situació també requereix responsabilitats. I ja sabem qui les hauria d’assumir.
