Salvar o no el poble

Quina ironia que els feixistes es manifestin sota el lema “només el poble salva el poble”. Populisme barat aprofitant la solidaritat col·lectiva que ha generat la catàstrofe del 29 d’octubre. El poble salva el poble de moltes maneres, i ja veurem en les pròximes eleccions si al País Valencià hi tornarà a guanyar la dreta i l’extrema dreta (que a aquestes alçades ja sabem que van agafats de la maneta). Perquè el poble salva el poble si també es mobilitza a les urnes contra els ineptes, els hipòcrites, els mentiders i els que escampen l’odi i la por per treure’n profit. El poble no salva el poble si assumeix que tots els polítics són iguals i que no hi ha res a fer contra el sistema. Difondre l’escepticisme és una manera de malbaratar la democràcia. Trump ha guanyat de golejada als Estats Units, però ho ha fet amb una abstenció del 45% i gràcies al fet que els demòcrates desencantats s’han quedat a casa. Sabem que a Harris l’han votat sobretot les classes benestants i a Trump, les desfavorides. Això demostra que impedir un sistema educatiu igualitari per a tothom, que no depengui només del compte corrent, també és una altra fórmula per malbaratar la democràcia. A Occident estem arribant a uns nivells en què es deixen de banda els programes i s’apel·la als sentiments i les emocions per guanyar vots. Doncs ja que és així, que la indignació col·lectiva pel que ha passat a l’Horta Sud no es difumini mai. Que es mantingui en la memòria de tots i per sempre, en record de les víctimes, dels morts, dels seus familiars i d’aquells que ho han perdut tot. Que duri quan ja no hi hagi fang, que hi pensem quan plogui i també quan faci sol. Que hi pensin els valencians quan torni a tocar votar i que hi pensem tots nosaltres, també. Que tenir el poder no signifiqui tenir les mans lliures. Que els governants no es trobin una ciutadania desmobilitzada i apàtica. Les catàstrofes ambientals no les podem evitar, però sí que hem d’exigir que qui no compleixi les responsabilitats encomanades no pugui quedar impune. Perquè la impunitat és la mare de l’escepticisme i l’estocada final a la democràcia.