El coratge del voluntari
Empatia, sensibilitat, compromís i sobretot, coratge. Aquestes són algunes de les eines que porta a la motxilla la persona voluntària. Perquè cal tot aquest bagatge –i molt més– per intentar ajudar a transformar la vida a qui tens al costat. I aquest veí, aquest company de viatge, sense voler-ho i sense saber-ho, també et canvia, també et retoca la teva existència. És una simbiosi. Tothom qui en alguna ocasió ha tingut l’honor de fer de voluntari assegura haver rebut molt més del que ha donat. Aquesta cadena de favors és el que alimenta el voluntariat. No hi ha més secret.
És essencial, doncs, portar la bossa d’eines plena i degudament carregada. I per això, a la persona voluntària, també se l’ha d’anar acompanyant, guiant i protegint. Perquè pugui anar aprenent. Perquè pugui anar compartint el que viu. Un, tot sol, pot fer. Però si fa pinya amb altres, pot fer molt més. “Pertànyer a una entitat et dona identitat”, em diu la presidenta de Girona Voluntària, Rosa Tarradellas. “Ser part d’un col·lectiu et dona arrelament i força, i això augmenta la capacitat de poder donar”, hi afegeix.
Girona Voluntària és una coordinadora d’entitats socials i d’acció comunitària que va néixer per coordinar, impulsar i acompanyar el voluntariat de les comarques gironines. Un dels seus principals objectius és precisament la formació i el guiatge dels voluntaris que omplen de bona fe totes les associacions en què participen. A més s’ha fixat com un altre dels seus eixos d’acció donar el merescut reconeixement a aquesta feina d’orfebreria que fa cadascuna de les persones que intenten ajudar un altre.
Aquest divendres té lloc a Girona la Gala del Voluntariat, un acte per commemorar el Dia Internacional del Voluntariat, i que està pensat per a homenatjar els que són solidaris amb qui ho necessita. Aquest any, serà personalitzat. Cada entitat haurà triat un dels seus membres, a qui es donarà les gràcies per l’esforç i pel coratge. Perquè és una feinada. Ser-hi, ajudar. Cal aquell afany petit, invisible, per no fallar, per comprometre’s. És el que hem vist aquests dies a València. De fet, no ho sabem, però és el que mou el món.
