Emergències

A casa nostra ens creiem tant això de l’Estat autonòmic i estem tan avesats a defensar-nos que estic convençut que, davant d’una catàstrofe natural, tots els governs catalans de tots els colors polítics que hem tingut haurien actuat amb un grau de responsabilitat i professionalitat infinitament superior al de Mazón. Els fonaments polítics del PP valencià són toros, festes de moros i cristians, falles, paelles i eventos diversos per lluir, encara que siguin ruïnosos.

Era d’esperar que el govern català afrontés l’alerta de la setmana passada per intensitat i acumulació de pluja amb excés de mesures. Pecant de prudent. Aquí, les alertes com la de dimarts i dimecres són habituals, l’excepcionalitat és el context que implanta el drama valencià.

La tragèdia de l’Horta Sud ha de servir per reprogramar-nos. La violència dels fenòmens meteorològics extrems i un període de retorn imprevisible fan que ens ho hàgim de prendre seriosament i, mentre Protecció Civil no trobi la manera d’afinar en les decisions de prevenció, s’ha d’assumir que sovint es passaran de prudents.

Ara bé, hi ha equilibris millorables. Costa veure el sentit de tallar 100 km de l’AP-7 quan falten hores perquè arribi el risc i quan aquest tram de via es recorre en poc més d’una hora. Encara més, col·lapsar la via més ben preparada, vigilada, mantinguda i segura és fins i tot contraproduent. No només perquè s’elimina l’opció més factible d’accedir, creuar o sortir de la zona de perill, sinó perquè les cues quilomètriques també afecten accessos i llocs menys segurs per estar-s’hi. L’altre punt en què s’ha d’avançar sense perdre el temps és el de les alertes. S’han de definir uns nivells clars i que portin associades unes respostes i conductes inequívoques. El ciutadà no ha de saber què implica una alerta vermella. Se li ha de comunicar en un missatge comprensible per a tothom i adaptat al nivell de risc. I, sobretot, s’ha d’assegurar que, un cop superada la fase crítica, el ciutadà quedi convençut que el missatge era l’adequat i que seguint-lo ha fet el que calia, en benefici d’ell mateix i del col·lectiu. No és fàcil, però s’ha d’aconseguir en benefici de la credibilitat del sistema i de la seguretat de tots.