Cap de setmana negre

Just el cap de setmana en què es commemorava –diumenge– el Dia Mundial en Record de les Víctimes d’Accidents de Trànsit, van perdre la vida a les carreteres catalanes vuit persones. Una xifra estremidora que se suma a les 111 víctimes que ja hi ha hagut aquest any. Tenim la tendència a pensar que els accidents de trànsit són simplement això, accidents. Inevitables, qüestió d’atzar, com una loteria sinistra que et pot tocar si et trobes en el lloc inadequat en el moment inadequat. En part és així, però no s’ha d’oblidar que massa sovint al darrere dels accidents hi ha infraccions. Pot fallar el vehicle, certament, i aquí també s’hauria de veure per quin motiu pot passar, i si, exemple, aquest motiu és que no s’hagi revisat bé. En qualsevol cas el factor humà és clau en la sinistralitat viària, sobretot en forma de velocitat, o en forma de consum d’alcohol i drogues.

En el segon cas molts pensem que el que cal és endurir la normativa. Per exemple, reduint a zero el límit d’alcohol en sang dels conductors. Ni taxes, ni res, que ja prou permissiva és aquesta societat amb el consum de begudes alcohòliques. Si beus, busca’t xòfer. I quan això s’incompleixi, que hi hagi multes estratosfèriques (això també val per a les drogues, és clar). La coerció punitiva pot ser l’única manera de minimitzar víctimes si les campanyes de conscienciació no arriben a tothom. Una altra qüestió és la velocitat. Es reclama més formació vial a les escoles o als col·lectius vulnerables, com els motociclistes. Però al mateix temps la velocitat és present en grans esdeveniments que es consideren esportius –que em perdonin els aficionats, però en la meva opinió s’hauria de crear una categoria diferent quan es tractar de conduir un vehicle a motor–. La velocitat també es present als videojocs que consumeixen molts dels futurs conductors i no sumes pas punts precisament per ser més lent. Però la gran pregunta, per mi, sempre serà: perquè no surten els vehicles capats de fàbrica i que no puguin córrer tant?