Opinió

La mirada d’Heròdot

Josep Poch Clara. Catedràtic d’ensenyament secundari

Martin Niemöller a La Moncloa

“Winston Churchill va escriure en una ocasió que llegir història serveix per descobrir que tot el que està passant, d’una manera o una altra, ja ha passat anteriorment

Com molts de vostès saben, quan Adolf Hit­ler va pujar al poder a Ale­ma­nya el 1933 va ins­tau­rar un règim auto­ri­tari i va empre­so­nar i va fer callar tot aquell que li feia nosa, i poste­ri­or­ment també qui era jueu. Mili­tants d’esquer­res i sin­di­ca­lis­tes van ser detin­guts i por­tats a camps de con­cen­tració ja abans de començar la guerra mun­dial. A prop de Berlín hi ha el camp de Sach­sen­hau­sen, que va ser diri­git des de 1936 per les SS i que, per cert, com que poste­ri­or­ment va que­dar al cos­tat comu­nista, va ser reu­ti­lit­zat per la poli­cia política de l’RDA, la temi­ble Stasi, per tan­car opo­si­tors al règim. D’això se’n diu reci­clar. Després de la Segona Guerra Mun­dial els ale­manys occi­den­tals van pas­sar per un procés de reflexió naci­o­nal i d’auto­culpa en el qual es pre­gun­ta­ven com van per­me­tre que tot allò hagués succeït al seu país, i tan poca gent hagués fet res per impe­dir-ho. En aquest con­text de post­guerra traumàtic, un pas­tor pro­tes­tant ano­me­nat Mar­tin Niemöller va fer l’any 1946 un sermó durant un ser­vei religiós a la seva església de Kai­sers­lau­tern que ha estat reproduït mol­tes vega­des des d’ales­ho­res: “Quan vin­gue­ren a bus­car els comu­nis­tes, / no vaig aixe­car la veu. / Jo no era pas comu­nista. / Quan empre­so­na­ren els soci­al­demòcra­tes, / no vaig aixe­car la veu. / Jo no era soci­al­demòcrata. / Quan vin­gue­ren a bus­car els sin­di­ca­lis­tes, / no vaig aixe­car la veu. / Jo no era pas sin­di­ca­lista. / Quan vin­gue­ren rere els jueus, / no vaig pro­tes­tar. / Jo no n’era, de jueu. / Quan vin­gue­ren a bus­car-me, / ja no que­dava ningú que pogués pro­tes­tar.”

Wins­ton Churc­hill va escriure en una ocasió que lle­gir història ser­veix per des­co­brir que tot el que està pas­sant, d’una manera o una altra, ja ha pas­sat ante­ri­or­ment. Aquest sermó, que de fet sem­bla escrit en forma de poema, es podria apli­car en mol­tes situ­a­ci­ons dife­rents, en diver­sos països i moments. Si ens refe­rim a la situ­ació de law­fare que viu l’Estat espa­nyol des de fa anys, podríem posar a la boca del pre­si­dent del govern espa­nyol el mateix poema, però can­vi­ant per­so­nat­ges i cir­cumstàncies: “Quan els jut­ges vin­gue­ren a bus­car els nois d’Alt­sasu, / i els van con­dem­nar per ter­ro­risme per una bara­lla de bar, / no vaig aixe­car la veu. / Jo no era navarrès, ni d’Alt­sasu. / Quan empre­so­na­ren els inde­pen­den­tis­tes cata­lans per orga­nit­zar un referèndum, / no vaig aixe­car la veu. / Jo no era inde­pen­den­tista català. / Quan vin­gue­ren a bus­car els pode­mi­tes / no vaig aixe­car la veu. / Jo no era pas pode­mita, / encara que de fet els tenia al meu govern. / Quan es va des­co­brir l’ope­ració Cata­lu­nya / no vaig pro­tes­tar, / a mi no m’afec­tava. / Quan vin­gue­ren a bus­car-nos a mi i a la meva muller, / vam dir «això és per­se­cució política!» / però ja no que­dava ningú que pogués pro­tes­tar.”

Pedro Sánchez ha fet bé de pac­tar amb for­ces que a Madrid ano­me­nen “perifèriques” en lloc d’inten­tar fer una gran coa­lició a l’estil ale­many amb el PP. D’aquesta manera s’ha tret de sobre el patri­o­tisme tro­nat dels seus avis polítics, els dino­sau­res com Felipe González, Alfonso Guerra i altres bèsties juràssi­ques, i ben segur que els pac­tes amb aquests par­tits por­ta­ran millors polítiques que un govern PP + Vox, que pot ser una tor­nada al fran­quisme més recal­ci­trant. Ara bé, pot­ser s’ha ado­nat tard de qui eren els bons i qui eren els dolents, i quan el seu par­tit va apro­var apli­car l’arti­cle 155 de la Cons­ti­tució Espa­nyola a Cata­lu­nya, no s’hau­ria ima­gi­nat mai que li pas­sa­ria com a Robes­pi­erre durant la Revo­lució Fran­cesa: després d’haver vist com gui­llo­ti­na­ven els seus opo­si­tors polítics, va aca­bar ell també al patíbul.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia