El coit serà interromput

El bec del mar­tell per­cus­sor que aquests dies comença a tre­pa­nar l’asfalt al xamfrà del car­rer Aragó amb Bruc té una impo­nent forma fàl·lica, fins i tot exces­siva si del que es tracta és de dei­xar anar la ima­gi­nació i creure que a les màqui­nes no els queda gaire perquè aca­bin tenint conei­xe­ment i desig, s’apa­re­llin i pro­creïn.

Però no va de sexe aquesta crònica, i per cen­trar el tema el que cal és tor­nar a la duresa de l’asfalt escros­to­nat i a les llam­bor­des que comen­cen a aflo­rar després que el gran per­pal mecànic hagi fet sal­tar el reves­ti­ment de la pell grisa de l’Eixam­ple de Bar­ce­lona. El lloc és davant mateix de l’edi­fici que conté la seu del dis­tricte i el propòsit de l’obra és ampliar les vore­res, eli­mi­nant apar­ca­ments, i que el via­nant gua­nyi espai al cotxe.

No, Ada Colau no s’ha repen­sat la seva marxa de l’Ajun­ta­ment, no ha fet marxa enrere per empel­tar el govern de Jaume Coll­boni de la seva idea de superi­lla Bar­ce­lona. Tot és on era, el que passa és que aquesta set­mana ha començat una obra que es va pre­veure, dis­se­nyar i pres­su­pos­tar la legis­la­tura pas­sada, uns tre­balls que havien d’exe­cu­tar-se l’estiu de l’any pas­sat però que –com passa amb tota obra pública– s’han endar­re­rit en el seu inici.

La legió d’anti Colaus no ha de posar-se ner­vi­osa perquè es tracta d’una actu­ació pun­tual que no anirà més enllà i els defen­sors del vehi­cle pri­vat tam­poc s’han de posar en guàrdia perquè només per­dran els llocs d’apar­ca­ment que hi ha en aquest xamfrà. Pec­cata minuta. Que la cosa quedi en un no res, en un petit ensurt, ho han d’agrair al nou equip que governa a Bar­ce­lona i el seu afany de redreçar la política urbanística d’un govern del qual els soci­a­lis­tes també van for­mar part.

Serà poca cosa, però la festa del mar­tell per­cus­sor reben­tant l’asfalt havia de tenir pro­por­ci­ons orgiàsti­ques. El pro­jecte d’obres havia pre­vist actuar en set inter­sec­ci­ons de l’Eixam­ple, al llarg de l’auto­pista urbana que és el car­rer Aragó, pre­ci­sa­ment amb el propòsit de fer aquesta via més ama­ble als via­nants. El pla dels eco­xam­frans, així es coneix la ini­ci­a­tiva, par­teix d’una pro­posta ciu­ta­dana incor­po­rada a través del pres­su­post par­ti­ci­pa­tiu i havia de supo­sar una inter­venció amb urba­nisme tàctic als xam­frans d’Aragó amb Nàpols, Bruc, Comte d’Urgell, Vila­do­mat i Entença.

Això no era tot. Durant la cam­pa­nya elec­to­ral, Ada Colau va anun­ciar que tenia el propòsit d’actuar al car­rer Aragó per dis­mi­nuir-ne el volum de cir­cu­lació i, en con­seqüència, la con­ta­mi­nació que s’hi genera. Ja s’havia incor­po­rat un car­ril bici al cos­tat mar i un per a busos i taxis al de mun­ta­nya, i la idea era seguir avançant en la reducció de car­rils per al trànsit pri­vat. No només ho pre­te­nien els comuns, Esquerra Repu­bli­cana també va incor­po­rar una pro­posta simi­lar al seu pro­grama.

El nou govern de Coll­boni va apos­tar per un altre urba­nisme i en el cas dels eco­xam­frans va reduir el pro­jecte a una qüestió de mínims, fent que tot ple­gat quedi com un coit inter­rom­put en el moment precís que la cosa comença a ani­mar-se. Que ningú es pre­o­cupi, que d’urba­nisme n’hi haurà més, però per saber si serà un sim­ple clau o una orgia caldrà espe­rar als pac­tes que hi ha d’haver a l’Ajun­ta­ment, ja sigui un apa­re­lla­ment o pot­ser fins i tot un trio.