Ni Barbablava ni el llop
“En un primer moment, no va veure res perquè les finestres estaven tancades. Però, poca estona després, va començar a entreveure que el terra es trobava tot cobert per sang coagulada i que, en aquesta sang, s’hi veien reflectits els cossos de vàries dones mortes i lligades a les muralles (eren totes les dones que havien estat dones de Barbablava i que ell havia degollat una rere l’altra).”Sí, és un petit extret del conte Barbablava, del conte per a nens i nenes que molts hem llegit o escoltat de petits. I continua: “Ella es va llançar als peus del seu marit, plorant i demanant-li perdó, amb totes les demostracions d’un veritable penediment per no haver estat obedient”, segueix una versió d’aquell clàssic escrit el 1697 per Charles Perrault –fa més de tres segles– que es pot trobar, avui, en moltes estanteries de contes per a nens i nenes.
Un conte, el de Barbablava, que deixa un pòsit. Un pòsit de violència vers les dones, d’abnegació vers els homes i d’un model hegemònic de masculinitat. Això i molt més és el que fa veure l’entitat Cultivant Igualtat amb el projecte Canvia el conte i la seva “mirada de gènere a les històries de sempre”. Divendres a la tarda, dins el marc dels nombrosos actes del 25 de novembre organitzats per l’Ajuntament de Girona i amb el lema Que la vergonya canviï de bàndol, l’entitat va estrenar, al centre cívic Pont Major, un film de Barbablava sobre l’abús sexual i els matrimonis forçats. La projecció va anar seguida d’una taula rodona amb Cultivant Igualtat, NouSol i Valentes i Acompanyades. El cas de Barbablava, però, no és un cas aïllat. El mateix col·lectiu fa temps es va fer ressò, per exemple, del conte de la Caputxeta Vermella per denunciar també la normalització de la violència masclista en els contes infantils. El vídeo experiment que van fer, La Caputxeta diu no , visualitzat més de 15 milions de vegades, extrapola el conte a la realitat: quins són els perills que es troben les noies quan tornen a casa?
Barbablava, el llop de la Caputxeta Vermella i els mil i un prínceps blaus no els volem ni el 25 de novembre, ni cap altre dia de l’any. Que no ens vinguin amb contes.
