L’aliat de Putin

Quan, a principis de novembre, Corea del Nord va proporcionar milers de soldats i míssils a Putin per atacar Ucraïna (un país amb el qual Kim Jong-Un mai no ha tingut cap casus belli) a canvi de més o menys un milió de barrils de petroli (segons la BBC), Putin va fer una visita oficial a Pyongyang i desenes de fotos dels dos dictadors es van publicar arreu del món. Però aquesta amistat sobtada no sembla haver captat l’atenció especial de ningú, malgrat el fet que el règim de Pyongyang representa 76 anys d’engabiament atroç dels seus 26 milions d’habitants (si intenten creuar la frontera són afusellats a l’acte); i que també pateixen un règim d’autarquia que, als anys noranta, va resultar en una fam que va matar-ne uns tres milions; i una xarxa de més de 25 camps en què, segons AI, hi ha centenars de milers de persones, incloent-hi nens (se sol detenir els familiars juntament amb els suposats culpables) on la malnutrició fa que els presoners provin de menjar escorça, herba, sargantanes i rates tot i que en fer-ho corren el risc de ser apallissats fins a la mort pels guàrdies (atès que aquests ingredients són considerats propietat de l’estat). Un supervivent d’un d’aquests camps, el missioner nord-americà Kenneth Bae, sentenciat el 2013 a quinze anys de treballs forçats perquè tenia material cristià al seu ordinador, va haver de portar roques i apilar carbó des de les 6.00 fins a les 18.00, sis dies la setmana. Quan, al cap de dos anys, estava a punt de morir, les autoritats el van deixar tornar als Estats Units per evitar problemes diplomàtics (segons Bae, va rebre un tractament privilegiat). Com és que no hi ha hagut cap –cap– manifestació contra aquest estat criminal, sobretot ara que dona suport a un govern rus també criminal, com tampoc no n’hi ha hagut cap –cap– en contra de les atrocitats genocides a Darfur, a Afganistan, a Kurdistan, amb els uigurs, a la RDC, a...?