Regularment, el Departament de Salut fa públiques dades relacionades amb el consum abusiu de fàrmacs. Dilluns va transcendir que l’ús inadequat a l’atenció primària de benzodiazepina en pacients amb ansietat ha pujat un 14% el 2023 respecte al 2022, d’acord amb els indicadors de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS). I el mateix departament reconeix que l’adequació dels tractaments farmacològics és una de les àrees on el sistema de salut “té més marge de millora”. I com s’ha d’aconseguir aquest marge de millora? Diria que sobretot ha de venir d’una bona visita a la consulta del CAP, en què el metge de família disposi de temps suficient per escoltar el pacient i, si cal, el pugui derivar al psicòleg clínic del mateix centre on, a banda de receptar-li píndoles per a un temps si és necessari, pugui abordar els problemes d’arrel que li provoquen l’ansietat. Aquests recursos hi són? Si la resposta és que no, no ens ha d’estranyar que molts facultatius, pressionats tot sovint pels pacients, que de paciència de vegades en tenim més aviat poca, acabin resolent la situació amb la prescripció de píndoles que es renoven pràcticament de forma automàtica. No hi ha una fórmula màgica; la sanitat pública necessita més mans, més especialistes.