Massa píndoles, pocs metges

Regu­lar­ment, el Depar­ta­ment de Salut fa públi­ques dades rela­ci­o­na­des amb el con­sum abu­siu de fàrmacs. Dilluns va trans­cen­dir que l’ús ina­de­quat a l’atenció primària de ben­zo­di­a­ze­pina en paci­ents amb ansi­e­tat ha pujat un 14% el 2023 res­pecte al 2022, d’acord amb els indi­ca­dors de l’Agència de Qua­li­tat i Ava­lu­ació Sanitàries de Cata­lu­nya (AQuAS). I el mateix depar­ta­ment reco­neix que l’ade­quació dels trac­ta­ments far­ma­cològics és una de les àrees on el sis­tema de salut “té més marge de millora”. I com s’ha d’acon­se­guir aquest marge de millora? Diria que sobre­tot ha de venir d’una bona visita a la con­sulta del CAP, en què el metge de família dis­posi de temps sufi­ci­ent per escol­tar el paci­ent i, si cal, el pugui deri­var al psicòleg clínic del mateix cen­tre on, a banda de recep­tar-li píndo­les per a un temps si és neces­sari, pugui abor­dar els pro­ble­mes d’arrel que li pro­vo­quen l’ansi­e­tat. Aquests recur­sos hi són? Si la res­posta és que no, no ens ha d’estra­nyar que molts facul­ta­tius, pres­si­o­nats tot sovint pels paci­ents, que de paciència de vega­des en tenim més aviat poca, aca­bin reso­lent la situ­ació amb la pres­cripció de píndo­les que es reno­ven pràcti­ca­ment de forma automàtica. No hi ha una fórmula màgica; la sani­tat pública neces­sita més mans, més espe­ci­a­lis­tes.