El mosaic, una solució

La Fundació Futura Penedès ha obert el debat sobre la gestió del territori forestal i la seva relació amb les vinyes. Ho va fer, fa uns dies, a la seu del Consell Comarcal de l’Alt Penedès amb la presentació del projecte Fire Wine, una iniciativa englobada en el si del projecte europeu Fire Res, desenvolupat pel Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya juntament amb entitats i institucions d’11 països de la Unió Europea. El projecte preveu la creació d’una xarxa de cellers i entitats vinculades a la gestió del territori que vulguin compartir bones pràctiques, dubtes o maneres d’afrontar els problemes de la falta de gestió durant dècades i posar-hi remei.

El relat és esperançador i optimista. La dificultat és convertir els objectius en realitat. Tant els propietaris forestals com els propietaris de les vinyes són conscients de la necessitat de reintroduir la gestió del territori i la reincorporació del paisatge de mosaic com una vacuna no només per prevenir grans incendis forestals impossibles de gestionar, sinó també com una eina vital per millorar la biodiversitat.

La realitat demostra, però, que en paisatges de mosaic, rics amb biodiversitat i ben gestionats, també es poden produir incendis forestals. Els experts asseguren que, en aquests casos, el bosc és més resilient i, per tant, la recuperació és molt més ràpida. I què s’ha de fer per aconseguir paisatges de mosaic resilients i ben gestionats? Aquesta és la clau.

Els propietaris forestals i vitivinícoles del Penedès tenen la sensació que estan sols en aquesta aventura. Creuen que l’administració els acompanya poc per obrir un camí difícil que, a més, els obliga a invertir grans quantitats de diners, sobretot, en el cas que siguin propietaris de boscos que han estat abandonats durant dècades.

El bosc fa molts anys que va deixar de ser rendible i els propietaris el van abandonar. Ni tan sols el tenien en compte com a eina de suport a les vinyes que hi limiten. I amb el temps ha esdevingut un perill per a les vinyes que hi ha al costat. L’amenaça d’un incendi en els mesos de calor quan la vinya està donant els fruits de la collita és cada cop més viva, ja que el canvi climàtic provoca sequeres severes acompanyades de temperatures altíssimes durant l’estiu. I, com es pot recuperar la rendibilitat del bosc? És necessari un canvi cultural, que ens permeti donar valor als productes de proximitat, com la carn de xai o de cabrit en el cas de Ramats de Foc o com els vins de producció local. Però també ens cal un canvi cultural sobre el paper dels arbres als boscos. Els arbres sí que es poden tallar. Encara més, s’han de tallar. Si volem boscos de qualitat, hem d’entendre que no podem abandonar-los. Segurament, la gestió seria més fàcil si mai no haguéssim deixat de fer-la. En un moment de la nostra història vam donar l’esquena al nostre territori, i ara l’hem de mirar. Toca mirar-lo de cara. I és urgent!