TantXTant
La Unió Europea entre els EUA i els Brics
El món és més incert que fa uns anys, amb les guerres d’Ucraïna i Gaza i altres conflictes, amb el canvi climàtic sense solució a curt termini i amb desigualtats en l’economia. La Unió Europea acaba d’estrenar el govern amb una Comissió de consens i amb suport just del Parlament, i té al davant encarar-se als reptes descrits i trobar el seu espai, el nostre, entre els EUA, que estrenen nova administració amb propostes inquietants, i els Brics, entesos com la Xina, l’Índia, Sud-àfrica, el Brasil, Rússia i altres que, amb el 35% del PIB mundial i el 45 de la població, reclamen el seu lloc al món. Així les coses, per fer front a aquesta realitat, a la UE li convé més cohesió interna, anar units els 27 estats, fet que no passa si ens atenem a les propostes d’Hongria o Itàlia, governades per l’extrema dreta. D’altra banda, tot i ser una potència econòmica amb prop del 20% de l’economia mundial, ens convé fer creïble el concepte d’autonomia estratègica, potenciant la indústria amb la finalitat de ser autosuficients en productes bàsics, per la viabilitat de les empreses i que puguin ser més competitives com demana Draghi en el seu informe, i el benestar de la ciutadania, amb producció a casa nostra de xips i medicaments. Cal també gestionar l’economia, especialment la derivada de les noves tecnologies i de la intel·ligència artificial, en solidaritat amb la finalitat d’aconseguir una societat cohesionada. També s’aposta per potenciar la defensa europea, amb l’acord en el marc de l’OTAN d’arribar al 2% del PIB en defensa; a més, segons alguns analistes, depenent de l’evolució de la geopolítica mundial, es podria incrementar la inversió en defensa en 340.000 milions de dòlars anuals, fins a arribar a 700.000 milions. I sense oblidar de lluitar per deixar un món habitable als nostres fills i nets, amb acords millors que el de la COP29 que va acabar amb l’aportació de 300.000 milions de dòlars anuals als països en desenvolupament, molt per sota de les previsions inicials. Així, davant la realitat que ens envolta, la UE faria ve d’incrementar la cohesió interna i apostar per una economia integradora i una defensa que garanteixi la llibertat i la seguretat de la ciutadania.