Una altra Espanya és possible, però no probable
D'AVUI.cat
L'atmosfera de l'Audiència Nacional salta a la cara de qualsevol només de posar-hi els peus. Des d'aquest edifici anodí del carrer Génova de Madrid on tot et vigila –càmeres, policies, jutges, fiscals, advocats i periodistes en un microcosmos endogàmic– es veu el món d'una mena manera i ha de ser molt difícil defensar un altre punt de vista. Per això té un mèrit especial que un grapat de jutges dels quals no solem sentir el nom trenquin el patró de tant en tant.
Ho han tornat a fer els cinc magistrats que han signat vots particulars argumentant que els dos gironins condemnats per la crema de fotos del rei haurien de ser absolts. Analitzen els fets sense prejudicis –gairebé amb mirada d'antropòleg– i conclouen jurídicament que no van ser res més que un ritual emparat en la llibertat d'expressió.
Aquests jutges i altres excepcions –Gaspar Llamazares i l'alcalde de Puerto Real, José Antonio Barroso, en són dos exemples– demostren que una altra Espanya és possible. Però aleshores apareix Manos Limpias i els seus deliris, i continuen Rajoy i Zapatero a la seva, i Maleni se'n fum dels catalans un cop més i la presidenta del Constitucional exigeix respecte mentre grapeja l'Estatut. Una altra Espanya és possible: el que no és és probable.
