Mirades
La vida a Can Duran, en llibre
Vaig dinar fa poc a l’hotel Duran de Figueres. Convé anar-hi de tant en tant perquè en aquell menjador hi ha molta història. Tanta com en els llibres de signatures que conserva la família Duran, que regenta aquest hotel i restaurant des del 1910. Les signatures són l’excusa per explicar la història que es recull a La vida a Can Duran, un llibre d’Editorial Gavarres que han escrit dues persones que coneixen molt bé Figueres i l’Empordà, encara que un d’ells és pescallunes de Sant Feliu de Pallerols, Josep Valls i Joan Ferrerós. I és que parlant de gastronomia “tot i tothom va començar a Can Duran o amb els Duran” com escriu en un pròleg brillant el gastropredicador de Besalú Salvador Garcia-Arbós. A Can Duran van tenir estrella Michelin, però no els fa falta tenir-la, i a Can Duran va treballar i créixer gastronòmicament Josep Mercader, que després va fundar el Motel. Difícilment es podia menjar millor que a la capital de l’Empordà, que va ser i és punt de confluència d’artistes, polítics, escriptors, periodistes i tutti quanti que van fer cap a Figueres atrets pel confort i la gastronomia de la cuina d’aquest establiment.
A Can Duran s’hi han fet moltes celebracions i hi ha passat un munt de personatges que han deixat la seva empremta en els dos llibres de signatures. Els autors les utilitzen per explicar la història mítica dels Duran, que continua amb Ramon i Lluïsa Duran al capdavant. De l’establiment se’n té notícia des del 1827 quan era una mesón de posada, i de 1865, quan es va anomenar l’hostal de la Teta. L’espai amb aquest nom és encara mític, per la seva decoració o perquè era el lloc preferit per Salvador Dalí, que va ser client del restaurant, on menjava oca amb peres, un plat surrealista, una recepta salada amb una gran presència dolça. En Dalí va dedicar tres dels seus grans quadres a l’oca amb peres. I quan s’allotjava al Duran ocupava l’habitació 101.
L’editor Àngel Madrià va dir en la presentació que el llibre d’en Valls i en Ferrerós, dos mestres en això d’escriure, anava a cavall de la història, la literatura i el periodisme. I és això, una manera de preservar la memòria necessària. És també un llibre en què les fotografies mostren els anys daurats i en què les històries dels autors acaben configurant una història de Figueres “de quan la capital de l’Empordà marcava la història de Catalunya encara que fos perquè el senyor Dalí i el senyor Pla ja eren personatges fonamentals de paraula i obra”, escriu en Salvador al pròleg.
Figueres ha estat sempre una ciutat de frontera i això ha marcat la seva història. Hi van passar polítics republicans de camí a l’exili cap a França i governs demòcrates que fugien del nazisme. I al Duran es va iniciar la idea del Teatre Museu Dalí, en una trobada entre el mestre, l’alcalde Ramon Guardiola i el restaurador Duran, que en el seu dia va explicar Narcís Genís en aquest diari. Guardiola li va demanar un quadre i Dalí va dir que a Figueres no li regalaria un quadre sinó tot un museu. Això també és història del Duran. Un llibre per tenir i llegir, per entendre la nostra història. Una gran feina d’en Valls i en Ferrerós, que expliquen el Duran, Figueres i el país.
