Fer números per tenir fills

Tenir fills és el més mera­vellós del món, però també un mal­de­cap etern. En la mater­ni­tat i pater­ni­tat a vega­des sem­bla que si no n’expo­ses una visió edul­co­rada ja ets mala mare o mal pare. Però en la criança, com en tants altres aspec­tes de la vida, cal ser rea­lista. I als fills te’ls esti­mes amb boge­ria i són el motor de la teva vida, però també és cert que tots, en alguna ocasió, hem visu­a­lit­zat com seria la nos­tra vida si haguéssim pres una altra decisió. Que pot­ser només dura uns ins­tants i ens rea­fir­mem en el pas fet, però ho visu­a­lit­zem. I qui digui que mai no ho ha fet, ja em per­do­na­ran, però men­teix. Espe­ci­al­ment aquells que ara mateix tenen infants o ado­les­cents. No només pel que repre­senta edu­car i patir –sí, patir, en major o menor mesura, segons la per­sona i les cir­cumstàncies– les 24 hores del dia, 365 dies a l’any, sinó també pel tras­bals que repre­senta en la gestió de l’eco­no­mia fami­liar. Un aspecte cada vegada més trans­cen­dent en la decisió de ser pare o mare. Perquè dècades enrere, tenir fills s’havia de plan­te­jar en el marc d’un pro­jecte de vida –i sim­pli­fi­quem l’equació tra­ient-ne aspec­tes reli­gi­o­sos o cul­tu­rals, que en molts casos no són menors–. Però ara, més que mai, abans de tot, has de fer números per veure a quin pro­jecte de vida pots aspi­rar.

Només cal emmar­car-ho en les dades que s’han fet públi­ques aquesta set­mana a través d’un informe de Save the Chil­dren. El cost de la criança s’enfila a 938 euros al mes de des­pesa mit­jana i és molt més ele­vat a par­tir de la franja dels set anys. Un enca­ri­ment, molt per sobre d’altres ter­ri­to­ris, que pro­voca que, davant el cost que suposa tenir un o més fills, hi hagi una incidència directa en la baixa nata­li­tat al nos­tre país (1,1 fills per dona). I no només això, sinó també l’aug­ment de la vul­ne­ra­bi­li­tat en què viuen molts infants per la situ­ació econòmica de la seva família. Tenir mai­nada costa (i molt) en el sen­tit ampli de la paraula. I el pro­blema no queda res­trin­git només a l’àmbit fami­liar sinó que ens inter­pel·la a tots com a soci­e­tat.