Les empreses també tenen arrels

El sistema empresarial no es guia per criteris diferents dels que marca el sentit de la seva existència, és a dir, satisfer necessitats del mercat a canvi de l’obtenció de beneficis. Naturalment, subjectes a les normatives que afecten la seva activitat (laboral, mediambiental, sanitària, fiscal, etc...), però el nord són els beneficis o l’augment de valor de l’empresa. Una de les vies per aconseguir els objectius és l’augment de la productivitat, un objectiu que avui comparteix pràcticament tota la comunitat empresarial tal com ens ho recorden totes les patronals i associacions empresarials significatives.

Al costat d’aquest objectiu tan material, podria semblar que els empresaris no tenen ànima. Però sí que en tenen, i s’expressa entre altres vies a través de les empreses. Un exemple el tenim en l’arrelament territorial, en el fet d’estar integrades no només en l’economia del seu entorn (on hi tenen proveïdors i clients), sinó també en la societat, en la cultura local, en les institucions que els envolten.

El compromís amb l’entorn, amb lloc d’origen o d’acollida (per les empreses que venen de fora), hauria de formar part d’aquesta dimensió que va més enllà dels beneficis, que és la “responsabilitat social corporativa”. Igual que les persones, que estan arrelades en un territori i en una cultura, les empreses també haurien de tenir el seu sentiment de pertinença i d’arrelament. Aplicat a Catalunya, això tindria expressions com ara: 1) el retorn de les seus socials que van marxar, sense necessitats d’estímuls, senzillament com un acte natural tornar a casa, als orígens; 2) mai s’hauria d’amagar, com fan algunes, la catalanitat de les empreses, un atribut envejable que ve de la història, del saber fer, de la professionalitat; 3) tal com ja fan moltes empreses, la comunicació en el mercat català (lloc web, etiquetatge de productes, retolació dels establiments, atenció al client...) s’hauria de fer amb tota naturalitat, en els dos idiomes oficials.