Girem full

Sal­va­dor Illa i el PSC no han entès que quan girem el full d’un lli­bre el relat segueix viu. El canvi de pàgina ni tan sols implica de manera obli­gada que ence­tem un nou capítol. Tam­poc és cap atu­rada. Al con­trari. La majo­ria de cops l’acció de moure la plana es fa amb el desig vehe­ment de lle­gir més per saber com con­ti­nua l’argu­ment, l’escena, un diàleg o una des­cripció. Només en els dia­ris i publi­ca­ci­ons de con­tin­guts efímers, el canvi de full implica pas­sar a un altre tema, notícia o secció, però així i tot la majo­ria de coses publi­ca­des tenen una con­tinuïtat futura. Tot torna o evo­lu­ci­ona cap a nous esta­dis, mal­grat que girem fulls.

El 13 de desem­bre es com­pli­ran 15 anys de la pri­mera onada de con­sul­tes sobre la inde­pendència de Cata­lu­nya que, seguint l’exem­ple d’Arenys de Munt, es van fer a 166 muni­ci­pis cata­lans. Osona va ser la comarca amb més èxit. Més de 2.000 volun­ta­ris coor­di­nats per la pla­ta­forma Osona Deci­deix van impul­sar un referèndum d’auto­de­ter­mi­nació modèlic a 34 muni­ci­pis de la demar­cació. Cent peri­o­dis­tes acre­di­tats a Vic, alguns de mit­jans com BBC, Le Monde o Libération, van cobrir una jor­nada sense inci­dents.

“Està d’acord que Cata­lu­nya esde­vin­gui un Estat de Dret inde­pen­dent democràtic i social, inte­grat a la Unió Euro­pea?”, deia la pre­gunta diri­gida a tots els majors de 16 anys empa­dro­nats. Uns 400 col·labo­ra­dors van fer guàrdia la vigília per evi­tar sabo­tat­ges. A la comarca, el sí va obte­nir el 97% dels vots; el no, un 2%, i els vots en blanc, un 0,7%. La par­ti­ci­pació va ser d’un 41%, una xifra nota­ble per ser una con­sulta no vin­cu­lant i sem­blant al referèndum sobre la cons­ti­tució euro­pea que ningú va qüesti­o­nar.

És cert que l’expressió “girar full” també es fa ser­vir per obli­dar alguna cosa i ocu­par-se d’una altra. Tan­ma­teix, és evi­dent que els cata­lans hem girat full d’aque­lles con­sul­tes, ja que els esce­na­ris i els actors d’ahir han can­viat com un mitjó. El direc­tor exe­cu­tiu d’Osona Deci­deix, Alfons López Tena, ha pas­sat d’un dis­curs espe­rançat i proin­de­pendència a pro­nos­ti­car que això “mai” suc­ceirà. Tam­poc se situa en un pri­mer pla polític l’actual pre­si­dent del FC Bar­ce­lona, Joan Laporta, que el 2009 va ser a la cam­pa­nya del sí.

Hem girat full perquè ja no lle­gim tants edi­to­ri­als ni arti­cles sobre el dret a deci­dir, perquè ja no venen a Osona obser­va­dors inter­na­ci­o­nals i perquè les enti­tats no es defi­nei­xen en públic en aquesta qüestió. Girat el full del 13-D simbòlic, van venir les macro­ma­ni­fes­ta­ci­ons de la Diada, la Via Cata­lana del 2013 i el referèndum del 2017; amb la repressió inhu­mana poste­rior, el 155, els pre­sos, l’exili i l’amnis­tia. Crec que la història tor­narà, mal­grat que el relat inde­pen­den­tista no tin­gui avui cap horitzó nítid, com passa a Vic quan hi ha boira. El PSC ignora que el relat històric no es pot cap­gi­rar així per caprici i com si res hagués exis­tit. El lli­bre èpic d’un poble tos­sut que va posar les urnes un 1 d’octu­bre no pot tan­car-se en fals amb un dis­curs tan trist i submís.