Estratègia Zapateriana

Els anys de la meva joven­tut –uuuhhh!!!– quan hi havia algú a qui con­si­deràvem més espa­vi­lat –no pas més intel·ligent– que els altres del seu entorn i a la vegada pac­tista, acon­se­gui­dor, gua­nya­dor, líder i més, el qua­li­ficàvem amb un adjec­tiu que no té tra­ducció: li dèiem gau. Al dic­ci­o­nari no hi és, però hi hau­ria de ser. No hi ha defi­nició: el que és gau, ho és i prou. El preàmbul ve donat perquè, amb tot el res­pecte, es pot dir que el pre­si­dent Zapa­tero és molt gau. Els últims dies, amb les rela­ci­ons inter­na­ci­o­nals ha fet una demos­tració hou­di­ni­ana d'il·lusi­o­nisme, digna dels pro­fes­si­o­nals de l'espe­ci­a­li­tat. Els gaus el domi­nen, l'art de posar-se a la sopa dels altres.

La gira pro­mo­ci­o­nal que va fer per acon­se­guir un lloc en el grup de los veinte va ser una demos­tració de situar el cul en el lloc i el moment precís. No el va aju­dar ningú, perquè Sol­bes ja cir­cu­lava ben ador­mit i Solana fa el Don Tan­credo. Ell, fent el boig i el dis­tret, va acon­se­guir el que volia. És molt gau! A la reunió, no va dor­mir amb el pre­si­dent dels EUA, perquè por­tava la pri­mera dama, que si no... La d'ell can­tava els Goigs de la Verge dels Dolors, amb la coral de la parròquia de La Mon­cloa. És una senyora que canta.

Enva­len­tit amb el resul­tat dels con­tac­tes inter­na­ci­o­nals, ha can­viat el govern per telèfon. Diuen que ho ha fet per plan­tar cara a la crisi amb millor equip. No és pas així. Com a bon gau, ha reno­vat el govern pen­sant en les elec­ci­ons. Sem­blava que la minis­tra de l'Exèrcit rebria i no: segueix. El seu objec­tiu és no cedir més ter­reny als popu­lars fent veure que ha can­viat. Ha pen­ti­nat els bas­cos amb una pinta de but­xaca i ara ha de pen­ti­nar els cata­lans. Les vari­ants de l'exe­cutòria són infi­ni­tes!

–Si el finançament de l'Esta­tut no és rao­na­ble, el tri­par­tit pot dei­xar pen­jat Mon­ti­lla.

–El PSC es podria divi­dir, immo­bi­lit­zar el Congrés i pro­vo­car elec­ci­ons (molt difícil!)

–El bipar­tit pot forçar elec­ci­ons a Cata­lu­nya i pac­tar amb CiU, ni que Mas ara digui que no.

–CiU podria pac­tar amb el PP secre­ta­ment, enga­nyant el bipar­tit. (S'ho han ben gua­nyat!)

–El PSC i CiU podrien pac­tar i alter­nar-se en el govern català com a bons ger­mans i par­ti­ci­par –una mica– en el de Madrid. (Duran Lleida minis­tre!)

–Tram­pe­jar el que hi ha i espe­rar les elec­ci­ons autonòmiques.

–Tapar la boca dels cata­lans amb els tras­pas­sos dels aero­ports, ports, trens de roda­lies, finançament esplèndid de l'Esta­tut i apèndix per a la crisi i mona de Pas­qua. (Impro­ba­ble.)

–Com al País Basc, pacte PP i PSC, coça al dar­rere i Cha­ves dient: «¡A ver zi ze callan de una vez esto jodíos!» (Opció amb mol­tes pro­ba­bi­li­tats.)

El pre­si­dent Zapa­tero és molt gau. Segur que té una dot­zena d'opci­ons pre­pa­ra­des per als cata­lans i per a qui sigui. Vaig dir en aquesta columna que teníem Zapa­tero per temps!