Treballar 27 dies a l’any i sobreviure’n 365 amb els diners que aporti aquest mes de feina. Això que sembla tan aberrant és el que havia proposat la Unió Europea als pescadors d’arrossegament del Mediterrani amb l’argument de mantenir les espècies. La proposta va fer encendre les alarmes al sector i també en els governs d’Espanya, França i Itàlia, que s’han unit per mostrar el seu rebuig d’una proposta que hauria significat una estocada de mort al sector. El 60% de les vendes que es produeixen a les llotges provenen de la flota d’arrossegament, i darrere de les dificultats que haguessin patit els pescadors per tirar endavant la seva feina haurien vingut les dels consumidors per comprar un peix de qualitat i de proximitat. No em puc imaginar la peixateria del barri sense poder oferir el peix del Mediterrani, aquest que venen amb total exquisidesa i garantia de qualitat, frescor i proximitat. I sí que m’imagino el possible model futur, amb peix segurament de qualitat però pescat a altres mars, amb un sabor diferent i sense la proximitat i frescor que ens pot donar el peix del nostre Mediterrani. No és estrany que governs i comerços hagin tancat files entorn dels pescadors, que han protestat amb vagues contra la proposta. Perquè si la idea hagués tirat endavant moriria una forma de vida, una activitat econòmica, un model de gastronomia que ens afectaria a tots. Un acord signat de matinada suavitza per ara la proposta, a canvi que els pescadors facin una pesca més sostenible. Caldrà estar atents perquè aquest model de pesca no desaparegui.