Viure amb 27 dies de feina

Tre­ba­llar 27 dies a l’any i sobre­viure’n 365 amb els diners que aporti aquest mes de feina. Això que sem­bla tan aber­rant és el que havia pro­po­sat la Unió Euro­pea als pes­ca­dors d’arros­se­ga­ment del Medi­ter­rani amb l’argu­ment de man­te­nir les espècies. La pro­posta va fer encen­dre les alar­mes al sec­tor i també en els governs d’Espa­nya, França i Itàlia, que s’han unit per mos­trar el seu rebuig d’una pro­posta que hau­ria sig­ni­fi­cat una esto­cada de mort al sec­tor. El 60% de les ven­des que es pro­du­ei­xen a les llot­ges pro­ve­nen de la flota d’arros­se­ga­ment, i dar­rere de les difi­cul­tats que hagues­sin patit els pes­ca­dors per tirar enda­vant la seva feina hau­rien vin­gut les dels con­su­mi­dors per com­prar un peix de qua­li­tat i de pro­xi­mi­tat. No em puc ima­gi­nar la pei­xa­te­ria del barri sense poder ofe­rir el peix del Medi­ter­rani, aquest que venen amb total exqui­si­desa i garan­tia de qua­li­tat, fres­cor i pro­xi­mi­tat. I sí que m’ima­gino el pos­si­ble model futur, amb peix segu­ra­ment de qua­li­tat però pes­cat a altres mars, amb un sabor dife­rent i sense la pro­xi­mi­tat i fres­cor que ens pot donar el peix del nos­tre Medi­ter­rani. No és estrany que governs i comerços hagin tan­cat files entorn dels pes­ca­dors, que han pro­tes­tat amb vagues con­tra la pro­posta. Perquè si la idea hagués tirat enda­vant mori­ria una forma de vida, una acti­vi­tat econòmica, un model de gas­tro­no­mia que ens afec­ta­ria a tots. Un acord sig­nat de mati­nada sua­vitza per ara la pro­posta, a canvi que els pes­ca­dors facin una pesca més sos­te­ni­ble. Caldrà estar atents perquè aquest model de pesca no des­a­pa­re­gui.