Gabriel Arguimbau i Ferrer, el mite de la llagosta algueresa

Un menorquí de Ciutadella, Gabriel Arguimbau i Ferrer, al final del 1800 arriba accidentalment amb un bergantí, de nom El Balear, al golf de l’Alguer, on troba redós; entra al port amb dues barques de mitjana, la Sant Pau i la Sant Joan. Pels pescadors algueresos Gabriel Arguimbau és l’espanyol i alhora anomenaran les barques de mitjana les espanyoletes, un model de barca que venguerà adaptada dels calafats algueresos, i aqueix nom és encara avui emprat a l’Alguer.

Arguimbau descobreix que el preu de la llagosta al mercat alguerès és més barat que a Barcelona i Marsella, i per això troba, de febrer fins a la fi de l’estiu, la pròpia residència temporània a l’Alguer. Viu per diversos anys primer al carrer de la Merced i després a la plaça Cívica. A l’estajó de pesca compra la llagosta dels pescadors algueresos, i cada quinze dies la carrega al seu bergantí, transformat en viver mòbil, i l’exporta al mercat de Marsella. Així Arguimbau escomença el comerç de la llagosta i, una volta diventat ric, se transformarà en armador de tres vaixells, Progresso, Polonia i Sofia, amb capitans algueresos. D’aquí Gabriel siguerà pels pescadors algueresos un mite, bon comerciant i armador afidable i, gràcies a ell la llagosta algueresa és coneixuda i apreciada a fores del mercat local, a l’ísola de Sardenya i a banda de ponent, en terra catalana.

L’escriptor català Josep Pla arriba a l’Alguer l’any 1938, feia quinze dies que Gabriel Arguimbau era mort, ma troba encara la presència d’un mite: “Un minorquí fill de Ciutadella que devia ésser un home alt, ros, fort, que tingué copioses aventures sentimentals i produí alguns fills naturals.” Arguimbau mor improvisament a l’Alguer el dia 14 de maig del 1938, a 62 anys. L’estudiós alguerès Rafael Caria ha fet algunes recerques també a Ciutadella amb els familiars de l’armador català i ha reconstruït la història de la família Arguimbau Ferrer. Un sou article mos dona moltes notícies sobre Arguimbau.

L’Alguer el recorda dedicant-li un carrer i, gràcies a l’arquitecte Antoni Simon Mossa, també un hotel, El Balear, és dedicat al menorquí; un poeta alguerès i un músic van crear el 1900 una cançó, Lo pescador que se deu de casar, encara avui coneixuda dels algueresos, on u dels protagonistes és Gabriel Arguimbau: ”…Si la llagosta augmenta el preu, aquell dimoni de l’espanyol…”.

Encara avui associacions culturals i altres entitats recorden a l’Alguer la figura de Gabriel Arguimbau, així com tenim al port de la nostra ciutat la presència de numeroses barques que recorden aquelles del minorquí.