Que classista que soc!

Advertia l’àvia Neus de donar margarides als porcs. Repetia que les vespes, habitualment, tenen la gràcia al cul. Recordava, amb certa assiduïtat, que qui amb criatures s’enllita cul pixat en surt. És clar que l’àvia Neus era una dona molt classista i per això deia coses així per la seva boca d’infern. Com ho soc jo, de classista, que si pogués exigiria l’aprenentatge de la llengua del país a tots els que s’instal·len en un país que té una llengua pròpia. Era molt classista, l’àvia Neus, com ho soc jo. Fixeu-vos que tinc molt pensat quin nus hauríem de fer a la cua d’aquells i d’aquelles que porten 21 anys en un país i no n’han volgut aprendre la llengua pròpia. És el cas Bob Pop. Són margarides als porcs que TV3 li contractés un programa amb títol en anglès (Bob in translation), que va costar 215.000 euros per 6 capítols de 25 minuts en què després de 21 anys a Catalunya es posava a parlar en català conversant amb parelles lingüístiques del col·lectiu LGBTIQ+. A l’audiència li va fer, des del primer, la gràcia que fan les vespes, i cada dia va anar a pitjor. Per rematar-ho, la musa de l’esquerra caviar ens ha culpixat a la primera que ha tornat a TV3. Després de no aprendre la llengua en 21 anys, que li compressin la idiota idea que ens acollonés per això i que el programa fos un fracàs, ara surt amb que té un punt de classista voler que els immigrants aprenguin català. El que tu diguis, bonic. Que classista que soc!