Els nostres mals

Ja fa mesos que penso en la fas­ci­nació actual per la novel·la negra i les sèries com Crims i penso que no és casu­a­li­tat l’existència d’un paral·lelisme inqui­e­tant amb les èpoques de crisi en què va néixer aquest gènere lite­rari. A l’Angla­terra del segle XIX, amb l’auge indus­trial i les desi­gual­tats soci­als, la novel·la de detec­tius va emer­gir com un meca­nisme per impo­sar ordre en el caos. Sher­lock Hol­mes no només reso­lia mis­te­ris, sinó que res­tau­rava la fe en la lògica en una soci­e­tat sac­se­jada pels can­vis. A prin­ci­pis del segle XX, als Estats Units, la novel·la negra pre­nia el relleu en un con­text igual­ment con­vuls: la Gran Depressió i l’ascens del crim orga­nit­zat. El detec­tiu esde­ve­nia un anti­he­roi que, des de l’ambigüitat moral, expo­sava la cor­rupció i els límits del sis­tema i, lluny d’impar­tir justícia, ofe­ria una mirada crua d’una soci­e­tat des­hu­ma­nit­zada. Ara en plena crisi econòmica i de valors, el gènere torna a tenir pro­ta­go­nisme. Les tra­mes de mis­teri i crim, sovint ins­pi­ra­des en casos reals, con­nec­ten amb una audiència que viu, de nou, la incer­tesa del món con­tem­po­rani. Les sèries explo­ren l’atrac­tiu fosc del que s’amaga dar­rere de la nor­ma­li­tat quo­ti­di­ana, obli­gant-nos a refle­xi­o­nar sobre el mal i les seves cau­ses. L’èxit de la novel·la negra torna a ser el mirall de les nos­tres pors.