Marlaska ni té caganer ni en tindrà

La Catalunya escatològica envia sense miraments i amb tota contundència a cagar a la via aquella gent insolent, que fa nosa, personal que no es mereix ni cinc minuts d’atenció compassiva. Es tracta d’un dels menysteniments més grans que pot rebre una persona en l’àmbit lingüístic dels països de parla catalana, ofensa equivalent a l’expressió a fer la mà dels valencians o, en la cultura àrab, al llençament d’una sabata sobre algú amb ànim de manifestar el rebuig més profund contra aquell individu.

La singular relació dels catalans amb l’escatologia dona per a molt, també per venerar el gest tan quotidià de la defecació posant en un mateix nivell de representació la figura d’un Jesús acabat de néixer amb la d’un personatge que està a mig fer la feina de buidar intestins. És d’aquelles realitats pròpies d’una cultura que costen d’explicar i que només entenen i accepten plenament aquelles persones que des de petites han conviscut amb la figura d’un caganer al pessebre de casa.

Passa amb altres coses que la gent vinguda de fora no coneix la realitat del país i tampoc la vol conèixer. És el cas, per exemple, del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, que la setmana passada va venir a Catalunya per participar a la junta de seguretat i a la roda de premsa posterior va demostrar que no té cap interès a resoldre una qüestió que, traslladada al llenguatge escatològic, de perfil baix, fa pudor. Es tracta del fet que la policia encara ocupi l’edifici de la prefectura de Via Laietana, 43, una circumstància que al ministre li sembla del tot normal ignorant el clam per convertir l’edifici en un espai de memòria històrica i que ahir es va tornar a deixar sentir en una nova acció de protesta.

Qui tingui un coneixement clar i net de tot el que passava a la casa del terror i les tortures només pot arribar al convenciment que aquell edifici ha de deixar de tenir usos policials. Però al polític de Madrid que ve una vegada a l’any a Barcelona li és impossible sintonitzar ni per aproximació amb aquesta sensibilitat que hi ha al país i que és aliena a la realitat política espanyola.

La junta de seguretat a la qual va assistir Grande-Marlaska es va fer al Palau de la Generalitat. Si aquell dia hagués volgut, el ministre s’hauria pogut interessar pel tema i anar caminant fins a la propera prefectura de Via Laietana, situada a 10 minuts de Sant Jaume. En el trànsit entre un punt i un altre hauria tingut l’ocasió de conèixer una mica més la cultura d’aquest país en travessar per la Fira de Santa Llúcia i observar les seves parades, també les de caganers. Si s’hi hagués fixat bé, el ministre hauria vist que entre les figures de fang que ensenyen el cul hi ha molts personatges de la classe política, també l’espanyola, però la seva ni hi és ni se l’espera.

El que cal esperar de Marlaska, si mai vol ser un polític reconegut, dels que criden l’atenció de l’activa empresa Caganer.com, és que abans que cap altra cosa es cordi bé els pantalons i prengui una decisió valenta amb Via Laietana, donant la raó a qui la té i assumint la crítica que faria la dreta i ultradreta espanyola si es tanqués l’enclavament policial al cor de Barcelona. Ras i curt, si mai vol ser un caganer, primer ha de ser un polític i no ha de cagar-se en cap reivindicació justa ni tampoc cagar-se a les calces.